De Suïssa estant

     El sector de l’automòbil fa bastant temps que està en el punt de mira dels que es preocupen del medi ambient. En primer lloc pel tema dels motors (dièsel, benzina, elèctrics, híbrids) i en segon per la pol·lució que produeixen els materials de l’automòbil.

L’any 2009 es va presentar a Califòrnia un vehicle de nom Karma. Era un híbrid amb un sostre de cèl·lules solars, la laca de la carrosseria era bàsicament sense dissolvents i amb un interior en gran part amb materials fets d’arbres residuals dels boscos veïns i de teixits reciclats. Malgrat la imatge positiva, l’empresa va plegar un any després per manca de comandes.

Actualment, principalment en els vehicles elèctrics, és gairebé obligatori tenir compte del reciclatge. Per exemple el Mazda MX-30 fa servir ampolles de plàstic PET reciclades per fer el teixit interior de les portes, els seients estan coberts amb un teixit amb un 20% de fils reciclats, i per tot l’interior fan servir un material a base de restes de suro de les fàbriques de taps per les ampolles de vi.

Certs proveïdors de la indústria de l’automòbil fan les seves recerques i proposen materials fets a base de closques de crustacis (pel seu poder antimicrobià), pells de tomàquet o restes de cafè molt. Pot semblar una broma, però és cert i diverses universitats, sobretot la d’Eindhoven, hi treballen molt seriosament. Esperem amb curiositat i interès els resultats.

Un dels grups de diaris més importants de Suïssa ha publicat una llarga entrevista amb dos dels millors arquitectes suïssos: Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

El seu prestigi mundial, confirmat amb el Premi Pritzker que equival al Nobel d’arquitectura a part de moltes altres distincions, els  ha permès de treballar amb empresa pròpia (HdM), que compta amb uns 500 col·laboradors i amb seus a Basilea, Londres, Nova York, Hong-Kong, Berlín i Copenhaguen.

Entre els centenars d’obres que han portat a terme en els seus més de quaranta anys de professió, podem destacar l’Elbphilarmonie d’Hamburg, l’Estadi Nacional de Pequín o el Espacio de las Artes de Tenerife.

L’entrevista del diari tractava sobre com integrar de la millor manera el benestar dels habitants dins dels nous barris que les grans ciutats projecten. La seva resposta va ser molt clarificadora: “Les nostres ciutats s’ha de pensar de nou, com sovint s’ha fet dins l’història de l’arquitectura“.

Per defensar aquesta afirmació posen dos exemples: els bulevards de París obra de l’arquitecte Hausmann i el Pla Cerdà de la nostra Barcelona.

És molt gratificant comprovar com després de tants anys, i malgrat moltes modificacions, el projecte de l’Ildefons Cerdà i Sunyer, fill de Centelles, serveix d’exemple als millors arquitectes d’avui.

Ens hem d’anar acostumant a renunciar a certes coses que consideràvem bàsiques i a admetre’n d’altres que mai havíem imaginat.

El Parlament de Suïssa, per suggestió del govern federal, vol fer una sessió especial el 4 de maig per tractar tots els temes al voltant del coronavirus. Tots els temes vol dir els de salut, els resultants de la crisi financera, els de l’atur que s’ha disparat i molts d’altres. Han previst una setmana de reunions diàries.

Paral·lelament, el Senat tindrà també una sessió especial, ja que moltes decisions necessiten l’acord de les dues Cambres.

Com que les sales on es reuneixen Parlament i Senat fan part de l’històric Palau Federal i són semicirculars com les de la majoria de països, no permeten complir amb les normes de distància entre persones i per tant no serveixes de moment per cap sessió.

La solució s’ha trobat gràcies a la crisi que pateix l’anomenada Fira de Berna. Com que totes les manifestacions firals previstes s’han anul·lat, es disposa d’uns palaus ferials buits.

Ja s’ha començat a preparar dues sales: una de 5.200 metres quadrats per rebre els 200 parlamentaris i una altra de 800 metres quadrats pels 46 senadors. S’han de preveure moquetes, taules, infraestructura electrònica i moltes altres coses per garantir reunions eficients, amb un cost global de l’ordre d’1,5 milions d’Euros.

Una vegada s’acabi la sessió especial sobre el virus, s’ha previst deixar les sales muntades per tal de fer les programades sessions d’estiu del Parlament i el Senat al mateix lloc perquè les activitats ferials continuaran suspeses.

La situació deguda al virus ens obligarà a veure moltes improvisacions i canvis. Preparem-nos!

El Coronavirus ens ha portat a tots a viure situacions per les quals no estem preparats i que, en part, ens causen sorpreses.

Avui, aquí a Suïssa, hem sabut que diversos hospitals han demanat permís per disminuir les hores de treball, i per tant passar a horari oficial reduït. El motiu és què tenen molts llits no ocupats, i el personal disposa de massa temps buit.

Crec que no cal dir la gran sorpresa que aquesta notícia ha suposat per la majoria d’habitants que tenim un altre concepte de la situació actual de malalts, llits i hospitals.

Per tal d’assegurar llits pels infectats amb el coronavirus, l’Estat va prohibir als hospitals tractar casos no urgents. Aquesta mesura ha donat com a conseqüència que fins i tot per alguns hospitals l’ocupació ha baixat fins a un 30%.

Situacions com aquesta fan disparar els comentaris, positius i negatius, i els pronosticadors diuen que encara no ha arribat Suïssa al punt més alt de malalts pel virus, de manera que no val la pena enviar treballadors d’hospital a casa i tornar-los a cridar aviat.

Els ciutadans anem de bòlit, no només per fer tants dies que estem tancats a casa sinó perquè ens adonem que els de dalt, tot i el seu gran esforç de servei, no acaben de tranquil·litzar-nos.

Que l’exercit ajudi a les autoritats civils en moments d’emergència com els actuals, és un fet que mereix aprovació.

Tot i això, el que ha sorprès ha estat la intervenció de l’anomenada Guardia Real, que fora d’algunes desfilades es veu molt poc i per tant és desconeguda per la majoria.

Es tracta d’una unitat militar qualificada de “inter-exercits”, destinada a protegir la família reial i els palaus, essencialment. Actualment disposa de 1.500 homes i dones, tots ells amb una bona formació militar.Moltes vegades s’ha criticat (amb veu baixa, com sempre per les coses monàrquiques) que 1.500 membres són molts per la poca feina que fan i que amb uns 300 també arribarien a omplir i complir els seus deures.

A la vista de la formació militar del segon marit de la senyora Letizia Ortiz, de nom professional Felipe VI, és poc probable que la Guardia Real es redueixi, de manera que continuaran fent la seva feina desfilant amb bons uniformes i amb aires d’opereta (menys en els casos d’emergència civil).

Avui, 1 d’Abril, Suïssa celebra tradicionalment una diada semblant a la dels Sants Innocents a Catalunya, és a dir que es publiquen notícies que semblen certes però que són voluntàriament creades per induir a l’error. Un error, això si, sense cap malicia i amb un caire de diversió.

Les circumstàncies difícils i tristes que ens toquen viure amb el coronavirus, amb tota seguretat eliminaran gairebé tots les „gracietes” del dia.

Avui al matí, al diari no hi he vist cap „innocentada” i em sembla molt bé. En una època en la que les anomenades ”Fake News” ens fan dubtar tot l’any sobre determinades informacions, té poc espai honorar l’1 d’Abril.

Amb tot i això, el diari porta algunes notícies que en altres moments podríem creure que són “innocentades” i que, sortosament o malauradament no ho són.

Per exemple que un productor d’espàrrecs com que no pot comptar amb els 6 polonesos que cada any venen per la collita, ha contractat a 6 monitors d’esquí que, per manca de clients, estaven sense feina. O que el President de Turquia Erdogan dona 7 mesos del seu sou per ajudar als infectats amb el virus.