De Suïssa estant

S’acaba la campanya electoral amb un ambient condicionat per moltes declaracions d’un to poc habitual entre nosaltres.

L’ombra d’un referèndum sobre la independència sembla que ha despertat tots els fantasmes que Espanya guardava al rebost a l’espera de una bona ocasió per fer-los volar.

Certes declaracions de personatges del món polític, empresarial o intel·lectual a seques són d’una supèrbia, menyspreu i ignorància que ens permeten valorar la poca estima que Catalunya rep de la Espanya centralista, històricament ancorada entre el 1714 i el franquisme.

Votar, aquesta vegada, és una obligació moral per a tothom perquè Catalunya necessita anar endavant amb un resultat clar i amb el lideratge d’uns partits que caminin junts amb sentit de pàtria malgrat les diferències polítiques.

A l’hora de votar, que el cap tingui el mateix pes que el cor. Dilluns en parlarem.

Com era d’esperar, el ventilador destinat a escampar la porqueria s’ha engegat just en el moment on pot tenir més ressò. No crec que ningú sigui tant innocent com per sorprendre’s del ventilador ara que arriben una eleccions que, per primera vegada, fan que es parli de l’independència de Catalunya amb una intensitat mai vista.

La premsa espanyola ha demostrat un gran plaer reproduint la noticia de “El Mundo” sobre probables comptes bancaris a l’estranger de Jordi Pujol, Artur Mas i famílies. El director de “El Mundo”, a qui encara recordem vestit amb roba interior de dona, sempre ha demostrar un gran sentit de l’oportunitat a l’hora de publicar noticies no exemptes de verí

Tot el tema dels comptes no acaba d’estar massa clar. Tenir un compte a l’estranger no és “per se” un delicte. L’origen dels diners i el fet de si estan o no declarats oficialment al país de residencia del titular del compte són coses que la justícia pot aclarir sense problemes. De manera que l’oportunisme de publicar aquestes noticies a poc dies de les eleccions fa olor de socarrimat.

Tot això costarà bastants vots a CiU i afectarà al prestigi de Mas, sens dubte. Amb tot, els àmbits polítics, periodístics i financers espanyols no pararan el ventilador després del diumenge 25, guanyi qui guanyi de manera que tenim necessitat de molta paciència i de molta solidaritat, per damunt de partits i nombre de diputats, per tal de seguir junts el camí que la majoria vulgui.