De Suïssa estant

El Campionat Mundial de Futbol ha arribat en un moment oportú per permetre als governants de despistar, de dissimular els problemes i d’aprofitar la pilota per fer patriotisme. Em refereixo, essencialment, als governants i als mitjans de comunicació espanyols.

Guanyar a Hondures per 2-0 no ha de ser el fet del dia, per molt que el futbol interessi a molts milions d ‘espectadors. Fins i tot La Vanguardia escriu avui que “España perdona la goleada a Honduras”. Miri, Espanya no va perdonar cap gol perquè si no en va fer més és perquè no va poder. Un altre titular diu que “la roja vuelve a enamorar”. Home, tant com enamorar ho trobo exagerat; potser com a molt va obrir de nou les esperances de jugar com els seguidors esperen que ho faci i encara no han vist, ni davant de Suïssa ni d’Hondures.

Ahir, Roger Federer va estar molt, però molt a prop, d’escriure una pàgina trista al seu historial al perdre els dos primers sets del seu partit inaugural a Wimbledon, davant del colombià Falla. Va acabar guanyant el partit en cinc sets, després de patir molt. En declaracions a la premsa després del partit va dir que «aquest any he perdut alguns partits que mereixia guanyar però el d’avui el mereixia perdre; Falla va ser molt millor que jo».

Jo no se si Espanya arribarà molt lluny a Sud-Africa o si Federer podrà guanyar per sisena vegada a Wimbledon però tinc la seguretat que saber guanyar és privilegi d’uns pocs.