De Suïssa estant

El mateix dia que el president de la patronal FEPIME, Eusebi Cima, en declaracions a COMRàdio, ha dit que «Espanya no és Grècia però està en el camí», el suïs Tobias Straumann de la Universitat de Zuric arribava a una conclusió similar.

El senyor Straumann és membre de l’Institut per Investigació Empírica de l’Economia, títol complicat però que permet als seus membres d’explicar-se amb molta claredat. Preguntat Straumann sobre l’ajut dels països de l’UE a Grècia diu que s’ha fet per evitar, almenys de moment, la fallida de Grècia perquè provocaria un efecte «domino» en el que entrarien Portugal, Espanya i Itàlia. També moltes institucions bancaries franceses i alemanyes caurien en la fallida degut al seu alt compromís amb préstecs estatals grecs.

Straumann creu que obrir l’Euro als països «perifèrics» com ell diu, és a dir Grècia, Portugal, Espanya i Irlanda va ser un error i posa com exemple de diferències amb la resta de paisos de l’euro la bombolla immobiliària a Irlanda o Espanya, producte de polítiques hipotecàries equivocades. Si l’UE no porta una política econòmica eficaç entre els estats membres, serà molt difícil que Grècia pugui mantenir-se dins de la unió de l’euro i una per ara impensable sortida, arrossegaria altres països del sud.

Sortir de l’euro suposa augmentar els interessos i reduir les importacions, cosa que ningú vol ni espera. La situació és molt crítica i convindrà estar molt atents per tal que l’UE no es converteixi en un club amb membres de primera categoria i amb membres de segona categoria, satèl•lits o depenent dels altres.

Les declaracions d’ahir a Brussel•les del senyor ZP no han convençut massa, i és que és molt difícil irradiar credibilitat amb un 20% d’atur i sense idees efectives per reduir-lo. Problemes i més problemes de molt difícil solució.

El mateix dia que el president de la patronal FEPIME, Eusebi Cima, en declaracions a COMRàdio, ha dit que «Espanya no és Grècia però està en el camí», el suïs Tobias Straumann de la Universitat de Zuric arribava a una conclusió similar.

El senyor Straumann és membre de l’Institut per Investigació Empírica de l’Economia, títol complicat però que permet als seus membres d’explicar-se amb molta claredat. Preguntat Straumann sobre l’ajut dels països de l’UE a Grècia diu que s’ha fet per evitar, almenys de moment, la fallida de Grècia perquè provocaria un efecte «domino» en el que entrarien Portugal, Espanya i Itàlia. També moltes institucions bancaries franceses i alemanyes caurien en la fallida degut al seu alt compromís amb préstecs estatals grecs.

Straumann creu que obrir l’Euro als països «perifèrics» com ell diu, és a dir Grècia, Portugal, Espanya i Irlanda va ser un error i posa com exemple de diferències amb la resta de paisos de l’euro la bombolla immobiliària a Irlanda o Espanya, producte de polítiques hipotecàries equivocades. Si l’UE no porta una política econòmica eficaç entre els estats membres, serà molt difícil que Grècia pugui mantenir-se dins de la unió de l’euro i una per ara impensable sortida, arrossegaria altres països del sud.

Sortir de l’euro suposa augmentar els interessos i reduir les importacions, cosa que ningú vol ni espera. La situació és molt crítica i convindrà estar molt atents per tal que l’UE no es converteixi en un club amb membres de primera categoria i amb membres de segona categoria, satèl•lits o depenent dels altres.

Les declaracions d’ahir a Brussel•les del senyor ZP no han convençut massa, i és que és molt difícil irradiar credibilitat amb un 20% d’atur i sense idees efectives per reduir-lo. Problemes i més problemes de molt difícil solució.

No he comprat mai el diari “El Mundo” encara que el llegeixo pel damunt via internet, tal com faig amb una dotzena de diaris cada dia per tenir informacions de tots els colors.

Avui surten amb un noticia sobre les noves fotos oficials que la «Casa Real» ha publicat. En elles l‘hereu Felipe, entre altres coses Príncep de Girona, apareix amb els uniformes de l’exercit de terra, el de l’aire i el de la marina degut a l’ascens a Tinent Coronel i a Capità de Fragata respectivament.

Els periodistes de «El Mundo» han constatat que a les tres fotos, la cara del Príncep és la mateixa, és a dir que gràcies al Photoshop el noi no va necessitar vestir-se i posar tres vegades.

La “Casa Real” ja ve fer ús del trucatge fotogràfic per una felicitació de Nadal. Per a ells deu ser molt difícil reunir-se per una foto, i van preferir enganxar avis i nets d’una manera molt barroera. I ara el noi de la casa, enfeinat com deu estar, s’estalvia les molèsties d’una sessió fotogràfica tot i l’ascens militar.

Tot això són foteses, minúcies, i “ja ‘s’ho faran”. Malgrat tot, costa d’entendre tanta adoració a una gent que gaudeix de càrrecs perfectament prescindibles, amb molt temps desocupat a la vista de les seves agendes. Felicito al Príncep pels seus tres ascensos, suposo que guanyats amb molta suor, cursos d’especialització i maniobres, com cal a un bon militar.

Un dels plats més tradicionals de la molt variada cuina xinesa és l’ànec lacat. El president del Congrés de Madrid, senyor Bono, delegat per la inauguració del pavelló d’Espanya a l’ Exposició Universal de Shangai, va demostrar una gran sensibilitat envers el poble xinés i va anar allà a fer l’ànec (no puc dir si lacat o no).

De tal manera va fer l’ànec l’inefable Bono que el seu discurs és el que en la seva llengua materna en diuen una «gansada», que per cert lliga amb els ànecs.

Una menció al «cara al sol» que segurament li va sortir d’un fons genètic poc estudiat encara, va fer tremolar a molts pels records que porta. I després va continuar amb una buidor espectacular:

“España no es un proyecto inacabado, aunque estamos todos los días haciendo esa España moderna integradora, plural, en la que cabe todo el mundo, en la que no sobran más que los dogmáticos que quieren tener toda la razón”, “En España hemos encontrado un nuevo modo de vivir, que es escuchando a quien discrepa y no sólo por educación, pues puede tener razón, y escucharle es educado y además es inteligente”.

Doncs és el que hem fet: escoltar per educació i per intel•ligència. Ara veurem si ell és capaç d’escoltar els que li retreuen el posseir un enorme patrimoni essencialment immobiliari, sense que hagi explicat com el va reunir. Quan Bono parli d’aquest tema, també escoltarem, per educació i per intel•ligència, i procurarem seguir el seu bon exemple. Excepte en això de fer l’ànec, naturalment.

Tradicionalment, després del franquisme, el dia d’avui s’ha distingit per les manifestacions dels sindicats reclamant el que ells creuen just. Enguany el centenar de trobades sindicals arreu d’Espanya porta com a lema: ‘Por el empleo con derechos y la garantía de nuestras pensiones’.

A la vista del “slogan”, crec que tots els treballadors actius hi estan d’acord: un treball amb drets i garantia per les pensions és l’ideal per tothom sobretot després de l’ensurt (esperat, però ensurt) del 20% d’atur anunciat oficialment pel govern ZP just el dia abans del 1 de Maig.

Si a Madrid no manés (és un dir) un govern d’esquerres ja fa temps que els sindicats tindrien d’haver ocupat carrers i places manifestant contra un govern que no ha fet res per frenar l’augment de l’atur.

Si manessin les dretes, potser no seia millor el panorama, qui sap, però els sindicats haurien fet sentir la seva veu amb molta més força que fins ara. Es nota que «qui paga, mana».

La proposta del govern ZP de retallar empreses i càrrecs oficials és una cortina de fum. L’estalvi suposa, diuen, menys de 20 milions d’euros quan en realitat s’han d’estalviar centenars de milions només per començar. Bé, val més poc que res, però aquesta mesura esta feta de cara a la reunió de diumenge dels ministres d’economia de l’UE per tal que Espanya pugui dir que, contràriament a Grècia, ells ja estan fent estalvis. Més cortina i més fum.