De Suïssa estant

La coneguda frase de Shakespeare posada en boca d’Horaci a la obra Hamlet s’ha emprat normalment en una forma modificada. La gent diu que „alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca “quan en realitat s’ha de traduir com „alguna cosa esta podrida a l’estat de Dinamarca “ (“Something is rotten in the state of Denmark”).

Com que, naturalment, les coses podrides fan mala olor, no és molt greu la transposició de les paraules originals. En el fons, la crítica a la degeneració i la corrupció no perd força amb el canvi de paraules.

Llegir la premsa o escoltar la radio els darrers dies ens presenta un panorama d’abusos del poder, de finançaments corruptes, d’enriquiments abusius que mostren que, efectivament, alguna cosa esta podrida, i fa molta mala olor.

En moments on la crisi financera i econòmica fa i farà mal a tothom, una sana confiança amb els poders polítics seria desitjable. Però els esdeveniments creen l’efecte contrari: ¿com creure en la claredat d’idees i en l’honestedat dels que manen si les sospites de ser uns aprofitats van del president del Congrés fins a prohoms autonòmics, quan els diners bruts han passat per mans de gent amb posicions on la credibilitat és consubstancial al càrrec?.

Malgrat tot, s’han de seguir dos camins no incompatibles: d’una part, arribar al fons de tots els afers, sigui quin sigui el preu polític que es pagui, i d’altre part renovar càrrecs, buscar les persones amb més qualitats, que per cert existeixen, i esperar que una vegada arribin al poder tinguin la moralitat suficient per no omplir-se les butxaques.

Potser és un pensament molt optimista, però necessitem creure ara més que mai que una societat millor és possible, i que s’ha de construir amb gent honesta i preparada, sense mirar etiquetes o colors.