De Suïssa estant

Fins i tot els que som poc dotats per temes econòmics hem sentit parlar de Standard & Poor’s, l’agència que ha rebaixat la qualificació del deute espanyol, és a dir que l’ha passat a segona divisió fent un símil esportiu.

La Standard and Poor’s, la Moodys Investor Service o la Fitch Ratings són companyies privades dedicades a l’estudi i qualificació de la seguretat dels deutes d’empreses i, tal com hem vist ara, d’estats. Les qualificacions van d’AAA (excel•lent, diríem) fins a CCC (suspès recalcitrant). Per adobar-ho, donen també tendències, de manera que un AA+ és millor que un AA-.

Espanya, que feia part del grup AAA ha baixat a AA amb perspectiva negativa. La baixada ha fet mal al sistema financer espanyol, però no tant com la qualificació de Grècia (BB, és a dir un 4 a l’escola) o la de Portugal (A, un aprovat normal).

Fins a quin punt aquestes agències són neutrals o creïbles ha estat sempre un tema de controvèrsia. Però les reaccions a cada canvi de “ranking” demostren que els mercats financers creuen els resultats per damunt de les manifestacions contraries dels respectius governs.

Escric poc abans que les noves xifres de l’atur es facin públiques. Les filtracions diuen que ja s’arribat al 20%. La veritat és que punt amunt o punt avall l’atur és el gran fre a la millora de l’economia i no sembla que sobrin les idees per parar l’augment, i no cal dir per reduir-lo. El govern espanyol no dona la cara, no proposa idees amb cap i peus i els analistes internacionals decideixen rebaixar la possibilitat que l’estat espanyol respongui als seus compromisos de pagament d’interessos i amortitzacions dels deutes estatals.

Ni el president ZP ni la seva ministra d’Economia donen cap seguretat de dominar els problemes i només cal mirar-los per saber que, com deien de Nixon, ningú els hi compraria un cotxe de segona ma.