De Suïssa estant

Viure més de quaranta anys a l ‘estranger modifica, es vulgui o no, la personalitat . Uns altres costums, una altra llengua i una gent amb educació diferent han viscut dia a dia al meu costat i s’ha produït una assimilació. 

Malgrat aquesta inevitable (i voluntària) assimilació, res no ha fet oblidar les coses de casa, i els records de la infància i la joventut sorgeixen, sobretot en dies com el d’avui, amb una força impensable pel qui no hagi deixat mai el lloc on van gronxar el seu bressol.

Tal dia com avui de l’any passat escrivia en aquest blog:

“Jo sóc de la generació que va ser escolaritzada en castellà; per sort, el català el parlàrem a casa i entre als amics i el podíem llegir amb una mica de bona voluntat. El meu “Harry Potter” eren “Les aventures d’en Massagran”, amb il•lustracions de Junceda, que fou un dels primers llibres que recordo haver llegit i rellegit.
…
De la diada de Sant Jordi a la Manresa dels darrers anys quaranta i primers cinquanta recordo la pluja. 
…
Avui, malgrat els mil quilometres de distància, em passejaré pel Carrer d’Urgell i el del Born de Manresa, i tafanejaré per les parades de la Llibreria Boixeda i de la Llibreria Torra, i segur que descobriré algun llibre interessant. I si algú creu que somnio, s’equivoca: no són somnis sinó records, molt i molt presents malgrat el temps transcorregut , un temps que no ha estat capaç d’esborrar res de la meva memòria i del meu cor.”

No cal afegir-hi res més. Us desitjo a tots, amics lectors, un feliç Sant Jordi.