De Suïssa estant

El Rei d’Espanya ha nomenat Marqués de Tàpies a l’escultor i pintor Antoni Tàpies i Puig.

Ho diré d’una altra manera: l’escultor i pintor Antoni Tàpies i Puig ha acceptat el nomenament de marqués per part del Rei d’Espanya.

La segona variant és la que més s’acosta a la realitat. Tothom ha passat poc o molt per un període de rebel•lió, sigui contra la família o contra l’autoritat o contra el món i qui el va fer. També és natural que amb els anys la fogositat de la joventut, i més si aquesta joventut va anar acompanyada d’una situació política o social decididament injusta, vagi mutant en un escepticisme i que els temps, sobretot si s’arriba a una edat avançada, faci l’individu menys agressiu sense que deixi de ser rebel o que perdi certs principis.

Molts personatges importants dins el món de la cultura han estat honorats (quasi sempre tard) i han renunciat a l’honor per una qüestió de coherència amb la seva personalitat. La renuncia de premis Nobel fins a distincions locals com noms de carrers o medalles d’ajuntaments ha de ser una cosa normal, com també ho ha de ser acceptar-les si es considera realment un honor i existeix una comunió d’idees entre el que dóna i el que rep.

Tàpies sempre s’ha dit un admirador i amic de Joan Brossa, un personatge de gran interés cultural i molt poc reconegut oficialment, contràriament a Tàpies. Brossa mai no hauria acceptat el títol de marqués. Reprodueixo un poema de Brossa més clar que l’aigua, mentre lamento la decisió de Tàpies.

RENÚNCIA
I
(1 de maig)
El consell plenari de l’Ajuntament
de Barcelona ha acordat per unanimitat
atorgar la medalla d’Or al Mèrit Artístic
al poeta Joan Brossa, al crític i professor
José M. Valverde i a l’editor i crític
Josep M. Castellet.

II
(10 de novembre)
L’Alcalde de Barcelona es complau a invitar-vos
al lliurament de la Medalla al Mèrit Artístic
en la categoria d’or als senyors Josep M. Castellet
i José M. Valverde.