De Suïssa estant

Fa cosa d’uns cinc anys, la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) va considerar els combustibles dits biològics com un element clau per la lluita contra la fam.

El raonament de la FAO era senzill: la majoria de països pobres depenen dels combustibles fòssils que han de comprar a alt preu a l’estranger. Si produeixen combustible biològic amb canya de sucre, soja, blat de moro, fusta o fems s’asseguren una gran part de l’energia i amb l’estalvi de les importacions de petroli poden reduir el problema de la fam.

Com tots els plantejaments massa senzills, no és cert i no va funcionar. El nombre de gent amb fam ha augmentat els darrers dos anys de 115 milions per arribar a un total de 1.100 milions, segons l’ONU.

La realitat és que els preus dels aliments bàsics han augmentat molt, en gran part degut a la demanda per produir biocombustibles. A Mèxic, fa dos anys, es van produir grans manifestacions de gent als carrers per protestar de l’augment del preu del blat de moro, essencial per l’alimentació dels mexicans. La producció mundial de blat de moro va ser l’any 2007 de 40 milions de tones; 30 milions van anar a la producció de biocombustibles.

I ara, atenció: Si tota la superfície de conreu del món es destinés a produir gra pels biocombustibles, només es podria cobrir un 10 – 20 % del consum del parc motoritzat. De manera que no sembla que el camí que s’ha seguit fins ara porti a cap solució.

Però encara hi ha pitjor: el balanç ecològic dels biocombustibles és negatiu. L’argument dels defensors és que al cremar, els combustibles biològics desprenen la mateixa quantitat de diòxid de carboni que la planta va absorbir durant la seva vida, per tant es justifica la seva «neutralitat» ecològica enfront al desequilibri del petroli.

Lamentablement l’argument no és cert: el conreu de les plantes consumeix molta energia, que és la que es necessita per produir els adobs i els insecticides, sense oblidar que generalment es tracta de plantes genèticament modificades. Tot això s’ajunta a les pressions de les multinacionals que compren el gra i que han fet que una part de l’agricultura i molts kilòmetres quadrats de terreny s’hagin destinat a la producció de combustible i no d’aliments contra la fam.

Els únics biocombustibles amb balanç ecològic positiu són els produïts a partir de restes d’aliments i d’oli de fregir, subproductes dels restaurants. Però els volums són tan ínfims que no suposen, encara, un factor positiu important. Amb tot, a Suïssa, una gran cadena de supermercats està fent anar com a prova dos camions de distribució amb oli de fregir usat que surt dels seus restaurants ràpids. Un gest, si més no, simbòlic i que permet estalviar 30.000 litres de diesel per 100.000 kilòmetres, és a dir 78 tones de diòxid de carboni de menys.

L’única manera segura de tractar com cal l’ambient és d’estalviar-nos el màxim de kilòmetres amb cotxe, fer servir vehicles de baix consum i anar a peu o amb transport comú sempre que sigui possible.