De Suïssa estant

Els tribunals decidiran sobre el desviament de 3,3 milions d’euros per al benefici personal de Fèlix Millet. Com que tots els fets anteriors a l’any 2004 han prescrit, segurament la sentencia serà lleu i avui pau i demà gloria.

El senyor (és un dir) Fèlix Millet i Tusell fa part de la nissaga dels Millet que comença amb el Mestre Millet, Lluís Millet i Pagès, fundador junt amb Amadeu Vives de l’Orfeó Català i autor de moltes obres musicals conegudes com per exemple El Cant de la Senyera.

Els Millet sempre han estat lligats a l’Orfeu Català i al Palau de la Música Catalana fins al punt que l’ara confés i dimissionari Fèlix va arribar a ser president de l’Orfeó i de la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música. La Fundació hem de suposar que recollia molts diners ja que altrament no s’explica que el personatge en qüestió pogués desviar tan temps quantitats tan altes.

Amb la Fundació hi col•laboren 200 Empreses, 162 Patrons i 540 Amics del Palau. També tres administracions participen en el consorci del Palau de la Música (Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Govern Espanyol). Ningú, de tota aquesta gent, s’ha adonat fins ara dels desviaments de capital quan seria normal que alguna de les institucions que paguen enviés de tant en tant un expert per fer una auditoria.

El problema de les nissagues és el mateix que el de les monarquies: ningú pot garantir que el fill sigui igual o millor que el pare. I no cal dir que, en el cas del rei, encara és més cras ja que es tracta del primer fill mascle, donant per suposat per decret que només per aquest fet ja ha rebut del cel totes les qualitats necessàries.

Jo entenc que el nom Millet mantingui una presència dins de l’Orfeó i del Palau de la Música, però no ha de ser necessàriament una presència amb facultats operatives. Ja és massa tard. Un càrrec honorífic hauria permés de fer justícia a la historia i evitar fets tan lamentables i que tan mal fan a les nostres institucions.