De Suïssa estant

Crec que el concepte de delegació del govern amb aires d’ambaixada que el senyor Carod ha escampat arreu del món no proporciona els resultats esperats.

Com que políticament poca cosa poden fer les delegacions degut a la manca de context legal, només resta la part diguem-ne publicitària per tal que el nom de Catalunya sigui quelcom més que un “ja he sentit el nom, però no recordo quan”.

És necessari que cada vegada que un català, ja sigui científic, esportista, artista o polític, surti a la premsa o televisió extrangeres es pugui associar amb el nom de Catalunya. Un lector m’escrivia ahir que posar etiquetes de «Made in Catalonia – Spain » als nostres productes era més útil que totes les ambaixades juntes, i no viola cap llei ja que diu l’estat on es fàbrica (Spain) però posa l’èmfasi en Catalunya. Més o menys el mateix s’ha de fer amb els catalans.

Cada vegada que Jordi Savall surti en un article de premsa o en un programa de concert, s’ha de fer que es digui que és un músic català. I en el camp científic, a cada congrés, a cada publicació professional on un català intervingui, s’ha de demanar que l’identifiquin com a tal.

Les entitats culturals catalanes mantenen contactes amb les seves equivalents estrangeres i poden fer molt per promocionar el nom de Catalunya. I a cada país segur que més d’un català resident pot escriure a les redaccions dels diaris per demanar que s’esmenti el nom de Catalunya cada vegada que sigui possible. No són grans actes però fan part del gota a gota que acaba per perforar la pedra. Amb “ambaixades” o sense.

Ho fan els escocesos, i els quebequesos; ¿perquè no ho podem fer nosaltres?.