De Suïssa estant

És la tercera vegada, ai!, que escric sobre la cúpula que Miquel Barceló va crear per decorar la Sala XX del Palau de les Nacions Unides a Ginebra, la denominada Sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions.

Aquesta polèmica cúpula s’ha de jutjar amb dos angles diferents: l’artístic i el financer.

En el meu post del 22 de maig ja vaig donar a entendre que després de la visita que vaig fer a la Sala junt amb un equip de TV3, la meva opinió artística s’havia modificat positivament. Sense fer-me perdre els sentits, ni deixar-me bocabadat, haig de dir que la cúpula és artísticament interessant ja que introdueix la tercera dimensió i amb un colorit atractiu aconsegueix no només decorar sinó també cridar l’atenció per la seva originalitat.

L’altre aspecte, el financer, és molt més fosc que l’obra de Barceló i segurament amb més de tres dimensions. El darrer consell de ministres abans les vacances ha aprovat una nova subvenció de 2 milions d’Euros per finançar «los gastos derivados de la ingeniería y la intervención plástica».

Aprofitar el dia abans de les vacances per fer empassar un crèdit que s’ajunta a un pressupost de més de 20 milions d’Euros per la famosa cúpula, em sembla quasi un acte de nocturnitat, un abús i una injustificable despesa astronòmica que es va camuflar sota una denominada Fundación Onuart, teòricament destinada a finançar la cúpula, amb un 40% de capital públic i un 60% privat.

Si cap politic aixeca la veu per demanar explicacions al govern central sobre la Fundación Onuart i com és que han arribat a un preu tan exagerat per la cúpula, arribarem a la conclusió que tot això es va fer per perpetuar (almenys de nom) l’Aliança de Civilitzacions, obra « genial » de Zapatero, que ningú sap per què ha servit fins ara ni per quina finalitat es va crear. Inútils!.