De Suïssa estant

Fa cosa d’uns cinc o sis anys va circular per la xarxa electrònica un pretès estudi del Departament de Romàniques de la Universitat de Friburg de Brisgòvia d’Alemanya que demostrava que el castellà era un dialecte del català, bàsicament gràcies a uns documents descoberts a la Biblioteca Vaticana.

Els documents eren de la meitat del segle IX, de la cort de «Ramon IV, Compte de Barcelona» i en ells s’explicava que «les gents de Castella usen ja nosos vocablas», és a dir que els castellans degut a la preponderància de la cultura catalana assimilaven les paraules catalanes.

Tota la informació que per correu electrònic es va escampar ràpidament afegia que l’estudi de la Universitat de Friburg «está siendo muy poco publicitado por las grandes presiones políticas que genera» i demanava que tothom l’enviés a un màxim de persones per tal de eliminar el silenci oficial.

La veritat és que tot això no és res més que un engany. El pretès historiador Mark Vlamynck, autor de l’estudi no consta com a professor ni com a alumne a la Universitat de Friburg ( ni a la de Fribug de Suïssa), i tampoc existeix un Departament de Romàniques (Romanistische Abteilung) tot i que les llengües romàniques s’estudien a Friburg com és natural en una institució del seu nivell.

El desmuntatge de la noticia que l’internet va escampar ràpidament va ser fet pel professor Claus D. Pusch, autèntic membre de la Universitat de Friburg, en un article titulat «Chronik einer Cyber-Farce» (Crònica d’una farsa cibernètica), publicat al desembre 2004 en el butlletí de l’Associació Germano-Catalana.

Com que sembla que el fals text torna a circular per la xarxa, convé saber que no mereix cap credibilitat. Lamento desil•lusionar alguns lectors.