De Suïssa estant

És quasi obligat avui, de Suïssa estant, parlar de dos esportistes que representen de manera molt clara el caràcter, el tarannà i fins i tot la discreció d’aquest país petit poc acostumat a inflar el pit i a anar pel món amb aires de suficiència.

El triomf dur i difícil d’ahir a Wimbledon a fet de Federer, estadísticament, el millor jugador de tots els temps. Ha estat set vegades seguides finalista a Wimbledon, i només n’ha perdut una (contra Nadal) i ha guanyat fins ara 15 torneigs del Grand Slam de manera que no hi ha cap casualitat en el fet d’assolir un lloc d’honor.

Però molt més important que tots els records és la persona Federer: sempre educat, amb un joc agressiu quan convé però mai desgavellat, demostrant un gran respecte pels rivals quan guanya i quan perd. I que no s’amaga de demostrar els seus sentiments com l’any passat quan va plorar davant de tota l’audiència mundial, al perdre davant Nadal.

No vull fer cap comparació ara entre l’estil de joc de Federer i el de Nadal, ni entre l’estil com a persones. Nadal està lesionat i segurament hauria arribat a ser finalista ahir i fins i tot guanyar. No ho sabrem mai i per tant, lamentem la lesió de Nadal i deixem les comparacions per quan estigui en forma.

L’altre esportista suïs que està en un moment de gloria és Fabian Cancellara. Recent campió del món de ciclisme contrarellotje, guanyador fa dues setmanes de la Volta a Suïssa és ara per ara «maillot jaune» del Tour de França. No guanyarà el Tour perquè el seu físic no està fet per la muntanya, però la seva carrera ciclista, clara i neta, és exemplar. També sentir ahir com donava intervius a periodistes de tot el món al acabar l’etapa del Tour, parlant l’alemany, l’italià, el francès i l’anglès demostrant que es pot tenir quelcom més que cames per ser un gran esportista. I, com Federer, és modest, no té actituds agressives i sap perdre. I sempre que pot, corre a abraçar la seva esposa i la seva filla, que l’esperen molt sovint a les arribades d’etapes arreu del món.

Dos suïssos, Federer i Cancellara, que són un bon exemple per les generacions de joves que veuen en ells l’èxit com un fruit de l’esforç i que els admiren pel seu comportament com a homes.