De Suïssa estant

El primer ministre italià Silvio Berlusconi és un personatge molt complex, entre tràgic i divertit, entre eficient i baliga-balaga. Agradi o no, representa molt clarament una part del país on tot necessita un xic de teatralitat per què la gent s’hi interessi.

L’escàndol que ha esclatat per la seva probable relació amb una noia de 18 anys, i que ningú sap com acabarà, fa que sigui la no declarada enveja de molts dels seus conciutadans que l’abandonaran políticament quan convingui i el tornaran a elegir un parell de mesos després. La “commedia” no sembla tenir fi i Berlusconi, propietari d’una gran part dels mitjans de comunicació, sempre troba la manera de desviar els trets o de parar els llamps.

Ara vol proposar reduir el Parlament a la meitat, és a dir passar dels 630 diputats a 300 i dels 315 senadors a 150. Les xifres ho diuen tot: un nombre de membres clarissimament desproporcionat si es compara amb qualsevol altre Parlament europeu.

No és fàcil saber si aquesta iniciativa pretén agilitzar el Parlament que sovint Berlusconi ha acusat de frenar el país, o es tracta d’un acte de cara a la galeria, com tants d’altres abans.

Sigui com sigui, es parla de Berlusconi , personatge acomplexat físicament però amb un gran poder mediàtic i amb un gran afany de protagonisme. Val la pena fixar-s’hi, encara que sigui per no cometre cap dels seus errors. No oblidem que d’alguna manera som cosins germans dels italians.