10 març 2009
La paciència dels lectors
Una dotzena de dies enrere vaig agrair als meus lectors la seva paciència, la seva fidelitat i els seus comentaris.
El lector de Vic que llavors vaig destacar ha reclamat, amb tota la raó, que els seus comentaris no es feien públics. Mea culpa. Jo ignorava que en el lloc on ell accedeix al meu blog, els comentaris romanen « amagats » fins que l’autor del blog no decideix que es publiquin, o que s’esborrin. Ja he alliberat tots els comentaris , incloent els del lector de Vic que de lluny són els més crítics. No tinc cap necessitat d’amagar res, ans el contrari, ja que crec que si els textos dels blogs serveixen per definir l’autor, la mateixa cosa succeeix amb els comentaris. Sempre és l’autor el que es retrata.
Una vegada aclarit l’assumpte dels comentaris involuntàriament “amagats”, no tinc cap intenció d’entrar en polèmiques sobre les opinions d’uns i dels altres. Si Internet permet a tothom d’expressar les seves idees, les seves inquietuds i fins i tot les seves fòbies, també el lector està lliure de llegir el que vulgui, sigui per coincidència o per divergència.
L’unica cosa que s’ha de evitar és la manca de respecte, l’intolerància i el to agressiu. Ja va dir Shakespeare en la seva obra Henri VI que ” els recipients buits són els que fan més soroll ». (The empty vessel makes the greatest sound).
Silenci, i fins demà.
No hi ha resposta