De Suïssa estant

Un parell de dies enrere vaig escriure sobre els banc suïssos i la justícia, fent referència al denominat diner negre. Les coses s’han precipitat.

L’autoritat americana dels impostos (IRS) va demanar al banc UBS- Union Bank of Switzerland- (el més gran de Suïssa) una llista detallada dels moviments bancaris de uns 300 clients americans, sospitosos d’evitar el pagament de impostos als Estats Units.

La pressió va ser molt forta, amb amenaces de prohibir de manera immediata les activitats de la UBS als EEUU. És probable que també es posessin en marxa altres formes de pressió. Inclús el Govern Federal Suïs va fer una reunió extraordinària el dimecres a última hora del vespre, sense decidir cap tipus d’intervenció estatal però assabentant-se de la situació ja que la UBS representa molt dins del sistema financer suïs.

El dijous a la tarda el Tribunal Administratiu Federal va prohibir a la UBS de donar informacions sobre els seus clients. Massa tard : les informacions ja estaven en mans dels americans. La UBS, que és troba en una situació molt delicada i ha necessitat l’ajut d’uns quants milers de milions de Francs de l’estat, va cedir amb una rapidesa inusitada i va donar les informacions sol•licitades, aparentment „només“ d’uns 250 o 300 clients.

Estalvio el rebombori que tot això a causat : per a uns la UBS ha enterrat per sempre el secret bancari, per altres, només ha donat 300 adreces d’uns clients claríssimament punibles.

Tot és molt complicat ja que Suïssa és l’únic país del món que en qüestions de comptes bancaris fa distinció legal entre “frau fiscal” (Steuerinterziehung) i “engany fiscal” ( Steuerbetrug). La diferència ha de ser molt subtil ja que la mateixa traducció no deixa els dos conceptes molt clars. Esperaré les noticies dels propers dies per tornar sobre el tema que pressuposa un precedent molt greu.

(Il•lustració apareguda al “Zofinger Tagblatt” del 21.02.2009)