De Suïssa estant

Qui no ha pensat en algun moment de la seva vida a fugir, canviar de lloc, amb l’esperança que més enllà les coses podrien anar millor.

Per sort, no tothom segueix el primer instint i una vegada passada la primera foguerada, tot torna a calmar-se…fins que arribi la següent.

Tots recordem l’“Assaig de càntic en el temple“ de l’Espriu:

„ Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!.“

D’altres ho han dit de manera més planera, com en Josep Maria de Sagarra en una carta seva a Carles Riba al gener del 1914 :

„…També tinc unes ganes irresistibles de fugir de casa, de fugir a no sé on ni de quina manera, però fugir i guanyar-me la vida fent de criat a una princesa índia, o de secretari d’un ministre anglès; cada dia em carrega  més tot, i em venen ganes d’engegar-ho tot a la quinta forca“.

Però ni l’Espriu ni el Sagarra abandonaren mai de manera definitiva la seva terra.

La crisi financera mundial que ara es pateix està aconseguint que la gent es tregui del cap el anar a un altre lloc, perquè com que és una crisi generalitzada o globalitzada com ara s’acostuma a dir, no té cap sentit anar lluny i trobar els mateixos problemes, les mateixes suposades solucions i les mateixes incògnites de cara al futur immediat.

És el moment „d’estimar amb desesperat dolor“ la pàtria. Fins i tot de Suïssa estant.