De Suïssa estant

Un 14 de Gener, ara fa 90 anys, va néixer a Roma Giulio Andreotti, que és sens dubte una de les figures essencials i més discutides de l’historia política italiana del darrer mig segle.

Ningú com Andreotti ha estat tant temps actiu en la política ja que nombrat senador per vida, encara ara manté una activitat notable, com ho demostren les actes de les reunions de la Cambra Alta.

No és un personatge que desvetlli simpaties, ans bé un cert refús per la seva manca de transparència i per el seu tarannà cínic i fins i tot maquiavèl•lic. És popular, però no és estimat.

Durant 62 anys ha estat 7 vegades President del Govern, 8 vegades Ministre de Defensa, 5 vegades Ministre d’Exteriors i també un parell de vegades Ministre del Interior, de Finances i d’Industria. A fet part de 33 gabinets ministerials sempre sota el mateix partit, la Democrazia Cristiana DC.

Home de profundes conviccions religioses ha sabut combinar les seves creences amb una activitat no sempre neta, com per exemple en el seus contactes amb la Màfia. Dos llargs judicis i 27 comissions parlamentàries no ha sabut o pogut demostrar cap relació culpable de Andreotti amb la Màfia, encara que l’opinió pública està convençuda de que les relacions han existit almenys a Sicília on una certa impunitat era compensada amb vots. Tampoc va sortir el seu nom en l’escàndol de la lògia secreta Propaganda Due.

Conseqüent anticomunista, va estar sempre contrari a la política de compromís del seu col•lega de partit Aldo Moro. Encara dona un cert rebuig el recordar la seva actitud freda i insensible davant l’assassinat d’Aldo Moro.

Las seves relacions amb el Vaticà també han estat motiu de moltes especulacions. Ell és un home de Cúria i no de Papa, encara que va conèixer 6 Papes. El publicista Indro Montanelli explicava una vegada que De Gasperi (el pare de l’Italia de postguerra) i Andreotti anaven junts cada dia a missa : mentre De Gasperi parlava amb Déu, Andreotti parlava amb els capellans.

Per acabar, vegem algunes de les seves famoses frases que resumeixen el seu caràcter cínic i intel•ligent:

„ Hi ha bojos que creuen ser Napoleó, i d’altres que creuen poder sanejar la companyia de ferrocarrils estatal“

„ No n’hi ha prou amb tenir raó: fa falta que algú te la doni“

„ El poder desgasta a qui no el te“

„ Parlar malament dels altres és pecat, però de vegades l’encertes“

„La malicia dels bons és perillosíssima“