De Suïssa estant

Molt s’ha escrit i molt s’escriurà sobre la cúpula de la Sala XX del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, inaugurada el dimarts. La polèmica va per molts camins: el preu de 30 milions d’euros, el veritable valor artístic de l’obra de Barceló, la necessitat que Espanya tenia de regalar aquesta obra…
Abans les cúpules estaven recobertes d’or per l’exterior; ara l’interior costa com si estigués recobert d’or, i més encara.

L’inauguració va ser brillant: els Reis d’Espanya, el secretari general de l’ONU, el President de la Confederació Suïssa, el Primer Ministre turc, el President del Govern Espanyol senyor Rodríguez, el Ministre d’Afers Exteriors senyor Moratinos i un llarg etcètera de 700 convidats.

A l’hora dels discursos, els adjectius van superar de molt els substantius. Moratinos va parlar de “ la Capella Sixtina del segle XXI”, Rodríguez d’un “reflex de l’Espanya actual” fet per “ un geni contemporani”, i el Rei va parlar “d’obra impressionant” de “bellesa creativa i força expressiva”.

Naturalment, cap dels tres oradors que he citat mereix credibilitat al parlar sobre art, ja que no han demostrat mai massa interès per la creació artística. El Rei, quan es veu obligat a assistir a un acte cultural, posa una cara entre avorrida i distreta que s’assembla molt amb la que poso jo quan em parlen de monarquia.

Els diaris, tan d’Espanya com de Suïssa, insisteixen en l’obscuritat que envolta el finançament de l’obra. Sembla que el 40% del 30 milions d’euros els paga el govern espanyol i el 60% una fundació anomenada ONUART de la que fan part el grup hoteler Barceló, Iberdrola, la Caixa de Balears, el Grupo Ramon Areces i d’altres. Segurament ens explicaran el motiu de tanta generositat abans de que ens entrin masses dubtes.

Les crítiques sobre el valor artístic tampoc s’han fet esperar i malgrat el llarg article del galerista Artur Ramon a l’AVUI crec que l’art, a més de preu que és el terreny apte per un galerista, ha de tenir valor per justificar el preu encara que el senyor Ramon cregui que és una de les creacions més importants en espais civils del segle XXI. Home, senyor Ramon, el segle XXI només te 9 anys de vida, de manera que no és massa difícil per un artista veterà com Barceló ser el millor ara com ara.

Potser és massa d’hora per jutjar la cúpula del Barceló perquè el cost ens desfigura la creació i el seu lloc en l’art actual. De manera que deixem els experts que diguin la seva, i anem formant els nostres criteris sobre la manera de ajudar l’art (tant necessitat de promoció real, començant a nivell escolar) i els honoraris del Barceló, que segons certes indiscrecions son de 6 milions d’euros.