De Suïssa estant

El dimarts 31 d’octubre la televisió suïssa en llengua alemanya va retransmetre en directe l’òpera “La Traviata” de Verdi, escenificada dins de l’Estació Ferroviaria de la ciutat de Zuric.

El cos principal d’aquesta estació recorda en l’estil el de l’Estació de França de Barcelona, encara que amb els anys s’ha anat ampliant a diversos nivells subterranis i podem dir que avui te un espai de gairebé 10 vegades més gran que la de Barcelona. Amb tot, l’òpera va ser representada principalment en la part “clàssica” de l’estació peró amb un escenografia molt moderna. Els actors es movien entre les andanes, enmig del públic badoc assistent, el cor ballava entre la gent i s’asseia a la terrassa d’un cafè. Fins i tot una ambulància va entrar en escena per endur-se’n la protagonista Violeta en llitera.

És molt difícil explicar la vitalitat que el moviment d’actors és capaç de donar en un espai tan gran comparat amb el d’un escenari. Sobretot a una òpera que, per si mateixa i en versió clàssica, ja està molt lluny de ser estàtica i avorrida. La tecnologia moderna va fer possible que tots els cantants poguessin seguir sense problemes l’orquestra de l’Opera de Zuric que, naturalment, es trobava en un lloc fixe i allunyat la major part del temps de l’acció escènica. Un espectacle realment atrevit i reeixit i que per la seva modernitat escenogràfica va agradar molt també a joves que mai haurien anat a un teatre d’òpera.

La retransmissió va començar a la millor hora del vespre, després de les noticies, en lo que se’n diu “prime time”. La quota de pantalla va ser del 34,5 % , és a dir que un de cada tres suïssos s’ho va mirar. Una excel·lent nota per qualificar la curiositat i el nivell de l’espectador suïs.