De Suïssa estant

Acabarem avui amb la descripció del federalisme “ a la suïssa” i amb algunes conclusions sobre la seva aplicació.

L’estructura política suïssa es basa en la comuna o municipi integrat en un cantó. Totes les decisions es prenen per votació popular, tant si és el pressupost per fer una vorera més ample al carrer de casa o elegir l’alcalde. En municipis petits ( fins a uns 10.000 habitants) la votació es fa aixecant la ma en el transcurs de les reunions de ciutadans que s’organitzen unes quatre vegades a l’any. En municipis més grans, les decisions es prenen per compromissaris, naturalment elegits a les urnes pels habitants del municipi.

La Constitució Federal diu literalment que els Cantons són sobirans i exerceixen els seus drets en tots els punts que no estan limitats en la Constitució. L’importancia del Cantons és tal que per determinades votacions o referèndums no n’hi ha prou d’obtenir una majoria de vots del conjunt del pais per tirar endavant la proposta sinó que és necessari també la majoria de cantons. D’aquesta manera s’evita el domini de les grans ciutats.

No és la meva intenció detallar totes les mesures previstes per tal de que el principi federalista de subsidiarietat sigui prevalent,peró totes tendeixen al reconeixement de les característiques històriques i socials de cada municipi i cantó.

Arriba a tal punt l’intent de repartir el poder fugint del centralisme, que el Govern a Suïssa està composat de 7 Consellers Federals (Ministres) de 5 partits diferents, en lo que s’ha anomenat “formula màgica” que permet equilibrar la força dels partits. Per cert, actualment el composen 3 dones i 4 homes.

És molt clar que uns Estat de les Autonomies com s’ha establert a Espanya no te res a veure amb un Estat Federal, començant per el principi democràtic i republicà del federalisme i per tant incompatible amb la Monarquia i el conseqüent privilegi d’una família per la successió. Tampoc la formula de “cafè per a tots” és compatible amb el federalisme.

Els que manen de veritat, que no solen ser gairebé mai els que sembla que manen, saben perfectament que per aplicar el federalisme a Espanya cal regirar la Constitució, abolir la Monarquia i ensenyar i donar a la gent el dret a la votació directa. Ara per ara aquestes tasques son impossibles, de manera que quan es parli de federalisme a Espanya cal no deixar-se enlluernar.

(Il-lustració de Xavier Ruscalleda 1944-2008)