De Suïssa estant

Llegeixo que el suposat tren d’alta velocitat AVE arribarà a Barcelona el proper dia 20 de febrer. La folklòrica ministra de Foment ho ha fet saber a tothom amb una incomprensible alegria. Cal recordar, ja que la memòria col•lectiva és curta, que aquest tren era esperat l’any 1992, de manera que arriba (coses dels trens) amb retard. Exactament de 16 anys.

No se fins a quin punt els viatgers s’alegraran d’anar de Barcelona a Madrid amb el AVE, mentre encara se’ns nega la connexió fins a França que és com dir la connexió amb la resta d’Europa. La ministra (tant “rota” com “doblá”) no diu ni piu.

Mentrestant, Manresa segueix esperant una connexió per tren amb Barcelona digna del segle XXI. És incomprensible que per fer un trajecte tan curt, els soferts passatgers necessitin gastar entre una hora i vint i una hora i mitja, ja sigui amb la RENFE-Rodalies o amb els Ferrocarrils de la Generalitat.

A la deficitària connexió per carretera ( no vull ara parlar de l’autopista i del seu preu) s’afegeix un transport per ferrocarril que fa cinquanta anys que no ha estat capaç de fer guanyar un miserable quart d’hora als centenars de persones que cada dia necessiten fer-ne us.

Suposo que les forces vives de la ciutat (politics, industrials…) han fet al llarg dels anys moltes gestions per millorar la situació. A la vista dels resultats, potser és el moment de pensar en fer les coses amb més eficiència, de manera que es podria començar per fer plegar als que no han sabut fer-ho millor, i posar-n’hi d’altres. O no?