De Suïssa estant

Una vegada més, la Nadala que cada any l’amic Ignasi Torras m’ha enviat ha portat a casa nostra l’alè de la amistat i el record de Manresa.

L’Ignasi sap unir perfectament els dibuixos del recordat Joan Vilanova amb poemes de la millor tradició nadalenca.

Aquest any 2008 és el del centenari del naixement del dibuixant Joan Vilanova. El vaig conèixer personalment perquè era amic del meu pare, i a casa sempre apreciarem les grans dots de modèstia del Vilanova malgrat l’alt nivell artístic de la seva obra, que faria anar pel món amb el pit inflat a més d’un.

He pogut llegir que diverses institucions manresanes estan preparant diverses activitats al llarg del 2008 per commemorar el centenari del nostre dibuixant. Espero que el ressò estigui a l’alçada dels mèrits del l’obra i la figura d’en Vilanova.

Manresa no sempre ha sabut (o de vegades pogut) retre homenatge als seus artistes. No n’hem anat mai massa sobrats i molts d’ells han trobat fora de Manresa millor reconeixement que a casa. Per tant, és molt satisfactori saber que a Joan Vilanova se’l recordarà com cal.

Els que admirem la seva obra, no tenim res més a fer davant d’ella que “una gran reverencia fins a tocar de nas a terra”, com en Vilanova va escriure en una dedicatòria del llibre “L’angelet que non reia” a la meva mare.