CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!

ela, i bicicleta 21, octubre de 2015

Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo , comentaris tancats

i, bicicleta

i, fa anys que rellisco pels pendents del temps

i, deixo que la llum pentini els batecs secrets de les coses

i, invento mil vides i no goso moure’m

per por de trencar les sensacions del meu cos, bicicleta

i, tinc un desig present de tu bicicleta

i, jugo cada dia a apartar el vel que et cobreix al traster

i, et gaudeixo en el record escoltant les simfonies, canviant els pinyons

i, descobrir que encara sento bufar el vent a la costa

i, continuo vivint cada dia per no oblidar-te bicicleta

i, bastin les absències amb records amb la suor del meu acalorat cos

i si viure em cansa algun dia, t’emportaré amb mi bicicleta.

i, 25/03/2012 primer post

i, 21/10/2015 repeteixo el post

Protesto

ELA, protesto contra la teva severitat

car m’has arrabassat part del meu cos

i encara no en tens prou

que vols allargar el meu llanguiment.

Mai més ja no tindré força ni vigor.

Perquè et vas aparèixer ela?

Molt, protesto contra la teva severitat

car m’has arrabassat part del meu cos.

Josep Rof Rof

http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/

crisantems de la tardor 17, octubre de 2015

Publicat per Josep Rof en : General, la meva ELA i jo, narcís comadira , comentaris tancats

AD PETENDAM PLUVIAM

Cau, pluja beneïda,

cau a poc a poquet.

Primer, xopa la terra,

les prades de muntanya,

avetoses, fagedes, bedollars,

i els boscos de pi negre, de roures i alzines.

Renta els verds i els pollancs,

amoroseix les molses, dóna

confiança els fongs. Xopa

la garriga resseca. A poc a poc.

Fes que l’aigua regali

per escorrancs, pels rierols,

que hi canti mentre baixa

a engrandir els rius petits i aquets

facin créixer els més grossos.

Sí, fes-te riu,

fes que els embassaments

pugui nodrir canals i regadius,

i, així, donar saó a les hortes, perquè apis i cols,

porros i bròquils, faves i pèsols

puguin fer-se tranquils.

Torna’t aigua corrent, rega

els jardins dels crisantems de la tardor,

rega els jardins d’abril dels lilàs i les roses,

rega els jardins de les dàlies d’estiu.

Rega l’espera de l’hivern.

I quant ho hagis fet tot,

vés cap el mar, tranquil·la construeix

paradisos d’ambigüitat,

aiguamolls i sorrals,

goles i deltes, fangueig

per les anguiles i les granotes.

Que i vinguin els ocells de pas,

feliços del repòs del seu viatge.

I al final tu també abandona’t, descansa

en llits de sal i algues. I quant t’aixequis altre cop

–i no mandregis gaire–, torna els principi.

Cau la pluja beneïda,

cau a poc a poquet,

vessa’t sobre els humans,

calma la set, renta’ls els cossos,

sigui’ls bàlsam simbòlic

de les ferides resseques de la culpa.

NARCÍS COMADIRA

Aquest matí, el SOL calenta de valen, convidava a treure’s roba. Bé, jo no me n’he tret pas, tot recordant-me de sentir-ho dir, quant jo era jovenet dels mes grans “lo que atura el fred, atura la calor” He dinat, he fet la migdiada, el sol traspassava les cortines, m’he despertat les quatre en punt, ja s’havia espatllat el dia, corria un aire fred, els natius garriguencs en diuen SALIGARDA. M’he quedat a casa, he picat la poesia d’en Narcís, a passat a engruixir el bloc CaPaLTaRD, a PoQueTa NiT. Josep