De Suïssa estant

Ja estàvem avisats. Tots sabíem que l’inici del Campionat del Món de Futbol a Sud-àfrica, apart el fet estrictament esportiu, permetria de fer de cortina de fum i tapar per uns dies fets i dits amb més transcendència real. Per uns dies, el circ passarà per davant del pa, capgirant la frase dels antics romans.

Un mundial de futbol sempre ha estat un esdeveniment popular i sovint amb un cert rerafons polític. Per exemple l’any 1954, que es va celebrar a Suïssa. El triomf d’Alemanya davant d’Hongría en el partit final va significar una rehabilitació pels alemanys 9 anys després d’acabada la guerra i un veritable començament de l’esperit federal alemany. Pels hongaresos va ser la darrera oportunitat en molts anys de demostrar alegria ja que dos anys després la repressió del 1956 va enfonsar el país durant molt temps.

A la fase eliminatòria, Hongría havia guanyat a Alemanya per 8-3, partit jugat a Basilea. A la final a Berna, els alemanys es van imposar per 3-2. Per cert que els dos gols d’Hongría els van marcar dos coneguts: Puskas i Czibor, que poc després anirien a jugar al Real Madrid i al Barça.

El campionat a Suïssa manté el record de gols, concretament una mitjana de 5,38 per partit. Avui dia és inimaginable una tal quantitat de gols i serveixi com exemple el partit de quarts de final entre Àustria i Suïssa amb el resultat de 7-5.

Per cert, que va ser el primer gran esdeveniment esportiu amb transmissió directe per televisió. Es calcula que 90 milions de persones davant 4 milions de televisors van seguir els partits. Xifres que avui semblen minses eren llavors un gran fet social i marques com Telefunken van obrir un mercat avui dia estès arreu del món.

Com he dit a l’inici: futbol fins a les sopes, i jo ja he fet la meva part. Ara toca als jugadors.