De Suïssa estant

L’article publicat avui a bona part de la premsa catalana, signat per 62 articulistes de posicions variades, em sembla molt clar i oportú.

Casualment he sentit aquest mati, abans de llegir l’article, una curta opinió del setciències Jiménez Losantos que ha tractat als signants gairebé de xais a les ordres de la dictadura catalana i que llevat de Pilar Rahola, pràcticament ningú coneix els altres.

Trobo lamentable que una persona amb una bona base cultural com el senyor Losantos, i que coneix Catalunya, es dediqui dia si dia també a deixar com un drap brut el nostre país. Segons ell, cap dels signants és un “columnista” excepte la Rahola, cosa que diu molt poc dels seus coneixements periodístics.

Losantos, com tots els salvadors de pàtries, posseïdors únics de la veritat, representa el bufó dels senyors feudals d’abans i no mereix més atenció que la d’escoltar-lo per casualitat i oblidar-lo per voluntat.

L’article El dilema espanyol em sembla molt ben redactat i sobre tot en un to lluny de l’agressivitat amb la que serà comentat i discutit arreu de l’Ebre. Certament, tot el text està estructurat de manera clara, cronològicament històrica, i poc s’hi pot afegir.

Jo visc en un país federal, on l’esperit federalista es porta fins a les últimes conseqüències en tots els àmbits, de manera que puc dir que si aquesta solució federal que permet la diversitat dins d’una unitat no es pot portar a terme a Espanya, no queda altra solució, com diu l’article, que decidir entre involució o secessió.

Esperem que el pensament que l’article fa palès no es perdi ni es deixi abandonat davant les crítiques que cauran com pedregada damunt de tots els hi estan d’acord. Jo també el signaria.