De Suïssa estant

Aquest cap de setmana, a Europa s’han vist moltes senyeres i estelades. D’una part a Paris on el Barça va guanyar l’Eurolliga de bàsquet. També a Mauthausen, camp de concentració nazi on molts catalans van estar empresonats i alguns van morir i, d’una manera més modesta del punt de vista mediàtic a Ginebra.

El dissabte estava convocada una manifestació davant l’ONU a Ginebra ja que és la seu europea de la institució i al mateix temps acull el Consell dels Drets de l’Home, que es reuneix a la sala decorada amb una cúpula del mallorquí Miquel Barceló.

La convocatòria, organitzada per la plataforma Deumil, va comptar amb poca informació previa i els manifestants van ser bastants menys que a la manifestació anterior a Brussel•les encara que després de tot s’ha de considerar un èxit. Com és habitual, els mitjans discrepen sobre el nombre de catalans que van anar a Ginebra: El Periódico parla de 500, e-noticies de 4.000 i els diaris locals de Ginebra d’uns 1.600.

Sigui com sigui, la manifestació van permetre donar un caire públic a la reivindicació del dret a l’autodeterminació de Catalunya de manera simbòlica davant de la seu de l’ONU. El document on es reclamen els drets va ser entregat uns dies abans de manera oficial ja que el Consell dels Drets de l’Home va estudiar la darrera setmana la situació a Espanya, dins de les revisions periòdiques que es fan a cada membre del Consell.

Per tant, el moment va ser molt oportú i tots el ambaixadors dels 47 països que fan part del Consell ja han rebut el document. Els diaris francòfons de Suïssa (Le Matin, Le Temps, 24 heure, Tribune de Genève i altres) han publicat ressenyes de la manifestació, per cert absolutament pacífica, i han explicat la situació històrica de Catalunya.

És difícil saber fins a quin punt l’acte de dissabte a Ginebra podrà influir en el camí per l’autodeterminació però és segur que és un acte necessari que no s’ha de deixar sense continuïtat perquè l’oblit no anul•li l’efecte positiu generat ara.