De Suïssa estant

El diccionari defineix l‘expressió “somiar truites” com el creure possible coses irrealitzables. És una definició molt radical, sense altre opciò que la de no arribar a assolir el que es creu, i malgrat tot em sembla que, fins a cert punt, ens convé somiar truites.

No cal fer cap sermó: tothom sap que de gent arrogant i inútil n’hi ha a tot arreu, a la política com a fora d’ella i que les coses no van sempre com voldríem, ni amb els que ara remenen les cireres, ni amb els que els precediren, ni amb els que vindran després.

Somiar truites és, potser, somiar viure en una societat on tinguem el dret real a decidir, on els ineficients puguin ser enviats a l’oblit i on no obliguin a participar, amb diners o amb silenci, de certes actuacions alienes proposades per gent que no ens estima.

Veient el trist paper que el govern d’Espanya esta fent dins del panorama europeu, per no dir internacional, i considerant el menyspreu que demostra envers les nostres institucions i els nostres drets, no cal dir que somiar truites, és a dir desfer-se d’aquest lligam, ha de ser una cosa cada vegada més normal, amb consultes o sense.

I potser un dia serà necessari rectificar el diccionari perquè somiar truites ja no podrà ser definit com creure possible coses irrealitzables sinó com el llarg camí que permet fer possibles coses que tothom donava com irrealitzables.