De Suïssa estant

De tothom és sabut que fins fa uns anys Suïssa era considerada un «paradís fiscal», i era cert. Els darrers anys, gràcies sobretot a moltes pressions exteriors, la banca suïssa va perdre punts i va cedir el dubtós títol de primer paradís a altres llocs del món, més exòtics i sense ganes de col•laborar amb la justícia dels països democràtics que ho demanaven.

La gent amb capital escollia Suïssa a l’hora d’obrir comptes essencialment per tres motius: els bancs suïssos eren discrets i no preguntaven massa al moment d’obrir un compte, el país oferia una estabilitat política, econòmica i social i els banquers sabien fer treballar els diners de manera que la rendibilitat era segura en el cas que els diners dipositats es volguessin posar a «treballar».

El secret bancari, sibil•linament considerat una protecció del client, una mena de secret professional, està trontollant per no dir agonitzant. En cas d’intervenció de la justícia, Suïssa ja ha estat donant dades bancàries i ha retornat molts diners als països que ho han demanat. Però ara hi ha un moviment polític i d’una gran força social que exigeix que la banca suïssa modifiqui les seves normes, sigui transparent quan la situació ho demani i no accepti cap capital que no hagi estat declarat en el país d’origen.

Desfer tot l’entramat bancari no serà fàcil, però s’hi arribarà. Com a anècdota local recordem que les autoritats suïsses han descobert una caixa forta en un banc privat de Lausana, a nom del senyor Fèlix Millet i la seva esposa i han donat tota la documentació al jutge Juli Solaz, que porta el cas. Els comptes bancaris de Fèlix Millet ja van ser confirmats fa uns mesos.

Una estadística recent diu que a Suïssa estan dipositats uns 35.000 milions d’euros procedents d’Espanya, dels que només un 3% ha estat declarat a l’origen, de manera que uns 34.000 milions són diner negre.

Si Suïssa arriba a uns acords amb l’UE, com sembla que s’està intentant, per tal de donar totes les informacions sobre comptes bancaris amb diners no declarats, les corredisses cap a Zuric i Ginebra seran d’antologia, per satisfacció dels que paguen religiosament els seus impostos.