De Suïssa estant

L’entrevista amb Joan Laporta que ha servit per estrenar la col•laboració de Salvador Sostres amb el diari “El Mundo” després de la seva defenestració de l’AVUI, ha donat un impuls mediàtic a la molt anunciada futura acció política del president del Barça.

De fet, la popularitat d’un president de club de futbol és, sovint, superior a la de molts càrrecs polítics. Si el club és el Barça no cal dir que la popularitat sobrepassa el fet esportiu per entrar en terrenys d’identitat com a poble principalment degut a la política centralista de Madrid durant tants anys i que va originar el que un club de futbol necessites ser més que un club.

Potser tot això no és suficient per assegurar un futur polític al senyor Laporta, encara que darrerament ha dit per activa i per passiva que ell esta a favor de la independència de Catalunya, cosa que és d’agrair ja que els polítics no acostumen a ser tan clars en un tema que pot donar tants vots com treure’n.

Vist el càrrec actual i el tarannà del senyor Laporta és de suposar que no es conformarà, cas d’entrar en política, amb un càrrec de segona renglera, fins i tot ha insinuat aspirar a la presidència de la Generalitat. Jo crec que convindria que primer tingués una mica d’experiència com a membre del Parlament de Catalunya, per exemple, cosa que serviria per saber si és capaç de treballar al mateix nivell que altres membres del seu partit, i també si sap arribar a compromisos amb els que pensen de manera diferent.

El senyor Laporta disposa d’assessors d’alt nivell, no en dubto. És probable que ells li proposin diverses mesures de cara al seu futur polític com, per exemple, dimitir immediatament del càrrec de president del Barça, per no barrejar les coses. També li han de demanar una mica més d’atenció a certes expansions personals que, encara que pertanyen a la vida privada, mai no deixen de ser públiques en un personatge de la seva talla. I també li han de demanar de, finalment, triar un partit. Avui diuen certs diaris que ni CDC ni ERC el volen ja que Laporta proposava una fusió electoral d’ambdós partits i de fet la idea no ha quallat. Tampoc el Reagrupament del Dr. Carretero és encara un partit, i el temps comença a estrènyer. No sembla massa bona idea que Laporta proposi crear un nou partit, de manera que el Jan s’ha de “mullar” i començar a treballar dins d’un partit si realment creu que el camí de la política és el del seu futur.

I mentrestant, que el Pep Guardiola i els seus jugadors vagin guanyant tants partits com puguin, més que res per distreure per unes hores els seguidors del Barça del circ polític.