De Suïssa estant

Arenys de Munt va ser ahir el centre de la política catalana i, per afegiment, la diana dels dards de la premsa espanyola tal com es pot constatar aquest mati consultant els diaris.

Els resultats poden ser interpretats, com sempre, de moltes maneres. Per alguns, un 41 per cent del cens no és cap triomf de participació. Per altres en una xifra que, a Arenys de Munt, supera la dels darrers referèndums sobre la constitució europea i les eleccions europees, encara que menor que el referèndum sobre l’Estatut.

Que un 96% dels votants votés a favor de la independència és molt positiu encara que el que vulguin relativitzar-ho diran que els que haurien votat «no» es van quedar a casa.

El tema dona molts arguments per discutir i pensar, però per damunt de tot, el fet més important és que la consulta es va fer. Una consulta que ha rebut molts adjectius: popular, sobiranista, ciutadana, independentista…

Per primera vegada la gent ha estat consultada sobre un tema capital com és el dret a l’autodeterminació, el dret a decidir sota quina forma d’estat es desitja viure. Aquest és el veritable triomf de la consulta d’ahir, i sobre aquest triomf, sense petulància, amb tranquil•litat i units hem d’anar fent el camí que pot portar a repetir la consulta d’Arenys de Munt a tot el poble català i amb intenció vinculant.

A Espanya, fets com el d’ahir esvaloten el galliner perquè toquen un dels dos assumptes que més por i angunia causen als defensors dels principis inamovibles: independència i república. De manera que d’ara en endavant, i si és cert que seixanta altres municipis catalans estan disposats a fer una consulta similar a la d’Arenys de Munt, els nacionalistes espanyols ja poden començar a comprar vàlium.

I nosaltres preparem-nos a rebre crítiques i insults perquè, com deia Voltaire, «és perillós tenir raó en assumptes en els que les autoritats establertes estan errades».