De Suïssa estant

Avui fa 150 anys de l’arribada del primer tren de Barcelona a Manresa, cosa que va omplir d’esperances de progrés a tots els polítics locals i la població de l ‘època.

El temps del recorregut inaugural va ser de 80 minuts, és a dir 9 minuts més del que necessita avui el tren més ràpid pel mateix tram. Naturalment que els trens d’avui són més ràpids i que han augmentat molt les parades però és una vergonya que la connexió entre una ciutat de la importància pròpia i comarcal de Manresa i la ciutat de Barcelona sigui tan lamentablement deficient.

RENFE, cal repetir-ho i recordar-ho, ha tractat molt malament a Catalunya. Les rodalies, base essencial de les activitats laborals de molts milers de persones, són impresentables i les avaries i els retards estan a l’ordre del dia. L’aeroport de Barcelona disposa d’una connexió RENFE amb uns horaris del tot insuficients, amb una arribada a les andanes tristes i brutes de l’Estació de Sants cosa que no llueix massa com a «porta d’entrada» als visitants de fora.

Una connexió de Barcelona amb la xarxa europea és una desil•lusió permanent i malgrat promeses i bons mots, les coses van poc a poc, amb poca pressió política interior i nul•la de cara a França.

Per acabar, tornem a Manresa: el menyspreu de RENFE a la ciutat té el millor exemple en la mateixa estació. Absolutament impracticable per la gent amb problemes de mobilitat, amb uns accessos a les andanes del mig que val més no comentar, amb nul•les possibilitats d’esperar el tren amb un mínim de condicions de confort i higiene i un aspecte general que sembla planejat per l’enemic.

La protesta d’avui a Manresa està més que justificada, encara que després de tants anys és molt difícil recuperar la confiança en els polítics per arribar a sortir de la misèria a la que RENFE ens ha condemnat.