De Suïssa estant

Tots sabem que els gests polítics fan part d’una estratègia de comunicació molt meditada, sovint arranjada entre les dues parts oposades, i que permeten acontentar tothom.

Això no exclou, però, que determinades situacions responguin a la realitat, fins i tot amb la «mise en scène» necessària. Per exemple la trobada d’ahir al Palau de la Generalitat entre el president José Montilla i el lider de CiU, Artur Mas.
El motiu era la votació al Parlament de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) que per cert fou aprovada clarament, amb els vots del PSC, d’ERC i CiU, el vot parcial d’ICV i (naturalment) amb els vots en contra del PP i el Grup Mixt. Moltes han estat les reunions prèvies al consens i potser fins i tot les trobades entre Montilla i Mas que no s’han publicat.

El més important és que la llei (¿perquè no Llei d’Ensenyament de Catalunya?) hagi arribat a bon port i que es faci publica la bona disposició de CiU a arribar a pactes amb el govern, «si es fan les coses bé» com va dir Artur Mas.
Per cert, diuen els diaris que a la reunió Montilla-Mas no van parlar d’altra cosa que de la LEC i que no van entrar a tocar el tema finançament. Home, amb una horeta de reunió hi ha temps per tocar més d’un tema i cap dels dos és tant poc llest per no aprofitar la trobada per posicionar-se en coses tan transcendents com ara el finançament.

(La mort de Baltasar Porcel deixa orfes a molts dels seus lectors. Gràcies per tot el seu treball)