De Suïssa estant

El pitjor que pot succeir és que els esforços possibles per tractar de millorar l’aire i l’aigua – dos elements primaris i necessaris per la vida humana- no s’apliquin per deixadesa política o perquè les persones implicades, que som tots, pensin que no poden fer res a nivell individual.

Vegeu alguns resultats espectaculars: la qualitat de l’aire, a Suïssa, ha millorat els darrers anys amb tant d’èxit que avui dia els valors són equivalents als de l’any 1960. Estic parlant del diòxid de sofre, dels òxids de nitrogen i altres paràmetres mesurables. Fins i tot l’Institut Alemany d’Economia, poc propens a fer elogis, ha dit que l’aire net és una gran força de Suïssa i que com a país està al davant de tots els altres europeus.

Que ningú pensi que Suïssa és el país de la Heidi, ple de vaques i de prats, rierols amb truites i edelweiss a cada cantonada. A Suïssa tenim una forta industria química (propensa a pol•luir), industries metal•lúrgiques i de maquinaria pesada (amb xemeneies actives), molta circulació de vehicles per ser una cruïlla entre el nord i el sud i l’est i l’oest d’Europa. Només una política conseqüentment aplicada durant molts anys ha permès d’arribar allà on som.

I més sorprenent és encara l’estat dels llacs. Les aigües domèstiques i industrials són tractades abans de reenviar-les a la canonada, al rierol o al riu. També s’ha promulgat lleis, que s’han complert, per reduir la quantitat de fòsfor de les aigües residuals, a base de fer servir nous detergents i productes químics industrials adequats, i regulant l’us d’adobs a l’agricultura. Resultat: el nivell de fòsfor en pràcticament tots els llacs suïssos és quatre vegades més baix que l’any 1982.
Afegiré que un 50% les deixalles domèstiques es recicla i l’altre 50% es crema en instal•lacions comunals (el meu poble en té una) i serveix per produir un 2% de l’energia que el país necessita.

L’Estat dedica cada any uns 100 milions d’euros per mantenir i augmentar els 20 parcs naturals que disposem.

El tema dona per més explicacions però em sembla que per ara és suficient: Si es vol, és possible millorar les condicions ambientals. En gran part, gràcies siguin donades als ecologistes, que no han parat fins a trobar respostes estatals i de les industries. I tots n’aprofitem.