De Suïssa estant

Avui és el que se’n diu „jornada de reflexió», un dia on cap partit ni cap polític ens pot atabalar amb les seves consignes o els seus crits. Crec que instituir un dia de repòs abans d’unes eleccions és una mesura d’higiene mental més que de caire polític. A fi de comptes els (pocs) que aniran a votar ja deuen saber per qui ho volen fer i em temo que per a molts la curta però sorollosa campanya no ha servit per fer canviar la intenció de vot.

Posats a gaudir d’una jornada de reflexió, també podríem fer-ho sobre l’Estatut, que porta anys esperant la benedicció del Tribunal Constitucional, fet que suposa una bufetada permanent al poble que el va votar.

També podríem reflexionar sobre el finançament que cada parell de setmanes el govern central ens diu que està a punt de tancar-se, però que no acaba d’arribar mai situant en una posició molt incòmoda al PSC i frenant molts projectes.

I també podríem reflexionar sobre la necessitat urgent que els partits amb mirada nacional catalana es moguin pel seu compte per tal que el fet català sigui més conegut a Europa, amb senyals inequívocs d’iniciativa pròpia ja que a la resta d’Espanya ni ens volen conèixer, ni ens entenen, ni faran altra cosa que cobrar-nos el màxim i una vegada els diners al sac, menysprear-nos com han fet fins ara. De manera que reflexió, molta reflexió.