De Suïssa estant

Sortosament no tothom té la memòria tan curta com aparentment sembla. La Universitat Politècnica de València ha organitzat un homenatge a Raimon, el poeta que canta.

Els que tenim, si fa o no fa, la mateixa edat que ell, sabem el que va significar Raimon per tota la nostra generació ajudant-nos a retrobar- i per alguns a descobrir- la identitat que ens amagaven.

Raimon, amb poc soroll mediàtic, amb una absoluta discreció sobre la vida privada, ha anat donant-nos mostres del seu talent i de les seves conviccions. Els seus poemes responen a les inquietuds de la meva i de les actuals generacions, i això és un mèrit que no tothom pot assolir. Amb les seves cançons sobre poemes de poetes clàssics i contemporanis va fer una labor pedagògica molt més eficient que moltes càtedres, enciclopèdies i conferències.

En el meu record està un recital a la Ciutat de Mallorca l’any 1967. Dos anys desprès anava a viure a Suïssa i malgrat l’allunyament físic del nostre país l’impacte de l’actuació de Raimon encara m’acompanya avui dia.

Voldria acabar el meu senzill homenatge a Raimon amb un extracte del seu poema «T’adones, amic» de l’any 1972:

« …T’adones, company
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d’ells,
t’adones amic…. »