De Suïssa estant

El gran escriptor suís neix el 1921 en un poble de la regió de Emmental, al Cantó de Berna.
Durant molts anys dubta de ser pintor o escriptor fins que decideix seguir la segona opció sense per tant mai abandonar la primera.

Vaig tenir el meu primer contacte amb la obra de Dürrenmatt els anys seixanta gràcies a la traducció al català de la obra « Der Besuch der alten Dame » (« La visita de la vella senyora »), coneguda per molta gent en la seva versió cinematogràfica. Posteriorment s’han traduït i interpretat en català altres obres teatrals d’ell (« Els físics », « Ròmul el Gran ») i també la seva novel•lística a arribat a casa nostra ja fa molt temps (« Grec busca a grega », « El jutge i el seu botxí”, “La promesa”…).

Dürrenmatt ha estat un gran crític de la societat malgrat no defensar mai cap ideologia concreta si no és la de atacar els totalitarismes, vinguin del costat que vinguin. Essencialment suís tan per la seva formació com per el seu tarannà, no va deixar mai d’ironitzar, amb uns jocs de paraules excepcionals, fins i tot el seu país en una demostració d’amor profund que les seves paraules no volen amagar. El 22 de Novembre del 1990, en ocasió del lliurament d’un premi al home de teatre i politic Vaclav Havel, Dürrenmatt va pronunciar a Zuric un discurs amb el títol de “Suïssa- Una presó” (Die Schweiz – ein Gefängnis) que justifica, per ell mateix, tot el valor humà i literari de l’autor. És un discurs molt llarg i només puc transcriure extractes, encara que recomano molt vivament de llegir-lo complert ja que suposo que es troba traduït al català.

« (…) Suïssa… com una presó, d’un altre tipus d’aquelles presons on vostè, estimat Havel, va ser confinat, una presó on els suïssos s’han refugiat. Perquè tot el que està fora de la presó els cau al damunt i com que només es senten segurs de no ser atacats dins de la presó, els suïssos es senten lliures, més lliures que altres homes, lliures com a presoners de la presó de la seva neutralitat. Només te un problema aquesta presó i és el de demostrar que no és cap presó sinó un refugi de llibertat, encara que vist de fora és una presó i els seus ocupants són presoners, i qui és presoner no és lliure. (…) Aquesta presó no necessita de murs alts ja que els seus presoners són també els vigilants i es vigilen ells mateixos… ».

Incòmode Dürrenmatt, imprescindible Dürrenmatt. Només amb personatges intel•ligents, per damunt de tota ambició a figurar i a manar, poden els països (i no només Suïssa) rebre de tant en tant glopades d’aire fresc per mantenir el cap clar.