De Suïssa estant

Jo soc de mena pacífica, poc cridaner, un xic conformista i amic de les tradicions mentre siguin autentiques. Però al mateix temps en el terreny creatiu, artístic, m’agrada l’innovació, he participat en moltes activitats que han trencat motllos i encara avui, al llindar una edat generalment associada a poc enrenou, m’atrauen les novetats de tot ordre.

Fent un repàs als personatges que fins ara he admirat m’he donat compte d’un parell de constants : primera, m’han interessat les obres i no les biografies ; segona, quasi tots els que he mantingut anys i anys com a importants per a mi han estat incòmodes, molt incòmodes dins de la societat en la que han viscut ; i tercera, no en tocaria cap de la meva llista particular perquè cap m’ha decebut ni viu ni després de mort.

Tot això ve a compte perquè en els propers dies aniré explicant la meva percepció d’alguns d’aquest personatges incòmodes que paradoxalment sempre m’han fet sentir còmode amb mi mateix perquè han omplert amb la seva obra molts dels buits que l’ensenyament o l’entorn m’havien deixat incomplerts.

Parlaré doncs de gent diversa, no tots coneguts de la majoria, ni tots de la mateixa « ona ». Per això sortiran gent tant diversa com un pintor, un escriptor, un compositor…. Per a mi serà una manera de passar aquests dies de calma general amb el records dels que han omplert i omplen les meves hores de lleure. Serà una especie de homenatge pasqual a ells, amb el meu agraïment i amb l’esperança de que algú dels que em llegeixen pugui descobrir aspectes nous.