03 abr. 2009
El llenguatge en temps de maror
Els moments que ara vivim, amb una permanent ombra de por per culpa del sistema financer, han donat sortida a un allau de males maneres, de paraules poc educades i d’ actituds fins ara poc vistes.
Sembla com si tothom portés a l’interior un excés de frustracions, de decepcions i de ganes de cridar i que tot junt és com una bombona amb sobrepressió, que d’un moment a l’altre pot explotar.
Casualment ahir vaig veure a Internet la portada d’un diari que no és dels que regularment consulto : Periodista Digital. Els resum de noticies a la primera pàgina ens dona una visió negativa, quasi destructiva, de la que són exemple els següents titulars:
-Aguirre corta otra cabeza por el caso Gürtel
-La soberbia de Zapatero le pasa factura. La prensa alemana sacude a ZP.
-La Generalitat inyecta 130.000€ al diario que llamó “terrorista” a Losantos
-Hamilton descalificado por mentiroso
-Bronca en el Congreso: Celia Villalobos llama “ladrón” a un diputado del PSOE
Soc perfectament conscient que les mateixes noticies es poden titular amb altres mots i que cada diari té un estil i una tendència que, vulguin o no, es fa notar.
Malgrat tot, si aquesta portada amb les noticies la llegeixo al matí del llit estant, el més probable es que decidís no llevar-me i esperar que escampi.
No hi ha resposta