De Suïssa estant

El resultat del referèndum del cap de setmana a Suïssa ja ha estat comentat pels diaris catalans, inclús amb una certa profusió.

Recordaré que es tractava d’aprovar o rebutjat el tractat de lliure circulació de persones entre la UE i Suïssa i, alhora, admetre Bulgària i Romania dins del tractat.
En realitat eren dos preguntes diferents però, per raons d’ordre polític es van fondre en una sola amb gran protestes dels que, al final, van perdre la votació. El resultat de 60% a favor de l’aprovació del tractat diu molt clar el camí que Suïssa a decidit envers la UE, després de cinc votacions els darrers anys sobre temes relacionats am Europa, i totes guanyades.

La qüestió de Romania i Bulgària, malgrat tot, ha estat molt polèmica durant els debats previs a la votació de diumenge, i encara porta cua. El fet de que a Romania la denominada ètnia roma o romaní, que acostumem a anomenar gitanos, de vocació transhumant, pugui ara circular i establir-se lliurement a tots els països de la UE i també a Suïssa ha causat inquietud al nostre país alpí. La por de que una „invasió“ de romanins arribi a Suïssa ha donat molts arguments als opositors dels tractats amb la EU.

Els dies anteriors a la votació, la televisió suïssa va fer una sèrie de reportatges a Bulgària i Romania i van preguntar a molta gent sobre les seves intencions d’emigrar. La majoria de respostes donaven a Espanya com a país ideal per emigrar ja que una vegada arribats i després de poc temps de treballar, podien enviar els seus fils a l’escola gratuïta i la família tenia coberta l’assistència mèdica i social. Tots els interrogats estaven molt ben instruïts sobre les possibilitats d’anar a Espanya i cap d’ells es va interessa per Suïssa, país que consideraven car, amb una llengua (alemany) difícil i amb lleis de treball i residència restrictives. Cal dir que el tractat aprovat el diumenge preveu deu anys de transició amb emigració limitada.

De manera que ja sabem perquè Espanya, dins dels cercles d’emigrants potencials, té la fama de ser la „xauxa“ d’Europa. Érem pocs i …