De Suïssa estant

La noticia va ser publicada fa uns dies i és molt significativa. El Sínode de l’església catòlica de Zuric va decidir que no només el rector sinó també els diaques i els assistents pastorals siguin elegits per els fidels per un període de 6 anys. Fins ara només era elegit el rector.

El bisbe de la diòcesi no està d’acord i ha esclatat una petita „guerra“ entre el de dalt i els de baix.

Davant aquests fets que m’avanço a dir que no m’afecten ni directa ni indirectament, em venen al cap unes quantes consideracions. Per els fidels catalans serà una sorpresa saber que els rectors de les esglésies a Suïssa són elegits per els fidels per períodes de 4 a 6 anys segons el lloc. Aquesta elecció dona a la feina del rector un caràcter laboral, potser molest per els que només veuen la part espiritual de la seva activitat, però que té molta lògica si pensem que el sou del rector es pagat per els fidels (l’estat només recapta i redistribueix) i que per tant poden manifestar el seu acord o no amb l’actuació del rector. Aquesta facultat de anular o ratificar un contracte també la tenen els protestants, inclús de molt abans que els catòlics.

Crec que és una bona cosa suprimir prebendes i poltrones vitalícies. Tota activitat ha d’estar sotmesa a un control d’eficiència i de retribució, i per això a Suïssa elegim els alcaldes, els regidors, els membres de les comissions de control del govern municipal, el jutge de pau i així fins a dalt de tot, incloent, doncs, els senyors rectors.