De Suïssa estant

El Tribunal Constitucional segueix a l’espera d’un moment políticament oportú per fer publiques les retallades al Estatut. Mentrestant, la finançament no acaba d’arribar malgrat els terminis que el govern de Madrid posa i que ell mateix es salta “ a la torera” mai tant ben dit.

I els partits?. El PSC, cada quinze dies per boca de Montilla diu que ja està bé , que ja és hora de arribar a un acord. Tot això dit sense massa volum perquè no pot oblidar que segons els seus Estatuts el nom del partit és Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Per tant, l’afegit PSOE demostra un condicionament i les seves queixes porten silenciador.

El PP i Ciutadans, contents de que l’Estatut tardi a aplicar-se i enfeinats en buscar problemes entre el castellà i el català.

Els de CiU, apart les seves baralletes internes, no acaben de pair el post-pujolisme i no donen cap impressió de ser l’oposició dura peró noble, insistent peró no pesada que seria d’esperar.

El dos socis minoritaris de l’Entesa o Tripartit (com vulgueu) remuguen peró no gosen dir el que pensen per tal de no fer enfadar el soci gran i posar en perill el tros de pastís que de moment el ha tocat.

Total, que ara per naps ara per cols l’Estatut, aprovat el Juny del 2006!, encara s’ha d’aplicar efectivament i tinc por que acabi con aquell jersei que tots tenim i que s’ha rentat tant que ha acabat descolorit i sense forma, i només ens el posem per estar per casa i si sabem que no vindran visites.