29 març 2026
El Nobel que em va avorrir
El dissabte dia 28 de mars, l’escriptor Mario Vargas Llosa hauria complert noranta anys.
Va ser molt actiu I va publicar molts llibres amb gran èxit de lectors. Fins I tot va rebre el Premi Nobel de Literatura tot i que és un premi molt discutit i discutible. Calgui recordar que el va rebre Winston Churchill, que tothom coneix com a polític I no com a literat.
No està molt ben vist criticar persones que ja ens han deixat, sobretot perquè el seu dret de defensa ja no existeix. De totes maneres em veig motivat a publicar un extracte del blog que vaig publicar el 18 de gener del 2021, quan va rebre el Nobe”Quan vaig llegir que Mario Vargas Llosa havia rebut el Premi Nobel de Literatura 2010, em vaig recordar d’un llibre d’ell que tenia oblidat en un racó de la meva biblioteca. L’any 1993, un amic de Lima em va regalar “El pez en el agua”, sots titulat “Memorias”.
Una cosa em van sorprendre del llibre: vaig trobar un punt de lectura entre les pàgines 78 i 79 és a dir molt al començament de les 538 totals. La veritat és que la meva extensa biblioteca no és per fer bonic sinó per omplir-la amb llibres que llegeixo i rellegeixo. El de Vargas Llosa em va avorrir i el vaig deixar abans de martiritzar-me amb una lectura feixuga, orientada a dissimular el seu mal humor pel fracàs de la seva candidatura a la presidència del Perú i de l’escàs ressò del seu Movimiento Libertad.
No tinc cap dubte que Vargas Llosa sap escriure, que és molt prolífic i que fins i tot mereix el Premi Nobel de Literatura que altres més poc dotats que ell ja havien obtingut abans. Tampoc necessito combregar amb les seves idees per acceptar el seu ofici. Però algunes de les seves posicions, que hem pogut llegir en el molts articles i ressenyes periodístiques dels darrers anys, m’han creat un rebuig a la seva persona que només puc demostrar ignorant la seva obra.
El senyor Vargas Llosa podria tenir un millor record de Barcelona i Catalunya del que demostra, ja que va ser aquí on va tenir de la mà de Barral les seves primeres oportunitats. Vargas està radicalment contra els nacionalismes (excepte el seu, naturalment) i contra tota acció que permeti a la llengua catalana obtenir el paper que li correspon».
Comentaris tancats a El Nobel que em va avorrir