De Suïssa estant

Resulta que a Suïssa avui dia es menja el doble de carn de pollastre que fa quaranta anys, i menys de porc o de vedella.
Concretament, 50 quilos de pollastre per habitant i any, i uns 50 quilos d’altres carns. I la cosa va en augment.
Això, que sembla només un assumpte estadístic, és en realitat una qüestió ecològica.

A la tardor s’anirà a votar una iniciativa popular que proposa limitar les granges d’animals de tal manera que només existeixin les que alimentin el bestiar amb allò que es produeix als voltants del lloc on es troben. El motiu és evitar que cada vegada més es perdin espais de producció agrícola general, per passar a dedicar-los a pinso per granges i és que, així i tot, s’importen grans quantitats de pinso, principalment del Brasil.

Però això no és tot: més del 70% dels pinsos per a aus venen a Suïssa de l’exterior i per augmentar els arguments ecològics, els fems que produeixen les aus s’exporten, per culpa de la manca a Suïssa de camps on es puguin escampar tots els fems que es produeixen. Milers de tones surten anualment cap a Alemanya i Àustria amb un transport que dona més motius de protesta als ecologistes.

I molts fems vol dir molt nitrogen a l’atmosfera i a les aigües de manera que s’imposa repensar totes les activitats avícoles, i per extensió d’altres animals, per tal de no perjudicar massa l’ambient que ens toca viure.

Els pollastres: un problema ecològic que, sumat amb molts d’altres, ens ha de fer pensar i fer canviar hàbits i costums, per no perjudicar-nos deixant un món pitjor del que nosaltres vàrem trobar.

Benvolguts Reis,

Un any més us escric tot i que ja sabeu que dubto de la vostra existència i que la monarquia la considero una organització gens democràtica i perfectament prescindible. Malgrat això, segueixo el costum molt arrelat d’escriure una carta als Reis, com cada any.

Vivim temps de molta tensió, on als problemes polítics, els socials I els econòmics, s’ajunten els de la salut que ens afecten a tots, a escala individual, familiar I social.

Coincideixo amb Barenboim quan diu que la millor imatge de comportament la dona un músic d’orquestra. Primer, ha de tenir sensibilitat per la música i pel seu instrument, segon, ha de tenir una bona base per captar la forma I el fons de la partitura i tercer ha de tenir sentit de col·laboració per tal de percebre el treball dels altres músics i fer possible l’harmonia del conjunt.

Espero, volguts Reis, que a més de repartir regals, fareu arribar a tothom els tres principis de sensibilitat, de base formal i de col-laboració per tal de millorar-nos I al temps fer que millori el nostre entorn. I que deixareu l’or, l’encens i la mirra per una altra ocasió.

Rebeu una cordial abraçada republicana.