De Suïssa estant

Els de la meva generació no vàrem rebre mai a l’escola dades històriques sobre Catalunya.
El franquisme va eliminar del tot qualsevol al·lusió a la Catalunya anterior a ells, agreujat amb la total ignorància de la llengua catalana, sobretot a l’ensenyament.

Entre el juliol del 1713 i el setembre del 1714 va tenir lloc el setge de Barcelona, que va acabar amb la capitulació el dia 11 de setembre del 1714. Personatges com Rafael Casanova o Antonio Villarroel ens van ser amagats.

No cal dir que els fets que es recorden l’Onze de Setembre van patir del silenci franquista i no va ser fins al 1976 que es va permetre als catalans celebrar la seva Diada. Per cert que celebrar una Diada Nacional en l’aniversari d’una desfeta no és molt comú, ja que generalment es commemoren batalles guanyades. De totes maneres, en el fons, no celebra Catalunya una desfeta militar sinó la pèrdua dels privilegis polítics que es van esborrar per part del guanyador Felip V, amb l’ajut de soldats francesos i espanyols.

Per sort, avui els silencis obligats s’ha reduït, encara que no eliminat. Ajuntar desitjos i esforços i marcar els camins a seguir ha de ser la principal tasca de tots, tant de dreta com d’esquerra com del mig. Sense unió anirem presentant un costat feble, que aprofitaran els que tots sabem.