De Suïssa estant

   Cada dos per tres alguns (pocs) diaris, principalment els que es llegeixen per internet, donen notícies sobre les investigacions que un fiscal suís porta a terme sobre els milions amagats per l’anomenat rei emèrit, Juan Carlos de Borbó.

Que molts altres diaris no en parlin, i tampoc el govern, només poc significar molt poques ganes de tocar les coses per anar seguint gaudint dels privilegis actuals, per damunt de les lleis i dels principis de moralitat que es poden esperar dels que manen.

Ja al segle XVII, el teòleg i intel·lectual francès Jean- Baptiste Marssillon va escriure a Lluís XV:

“No és el sobirà. És la llei, Senyor, la que ha de regnar sobre els pobles.
Vós no sou sinó el seu ministre i dipositari.”

L’anomenat emèrit no ha fet cap gestió per defensar-se de les acusacions que, ara per ara, no han arribat a cap tribunal. És el seu dret per allò que tothom és innocent fins que no ha estat condemnat. De totes maneres, malgrat el provocat silenci dels mitjans de comunicació, i malgrat la covid i les vacances, que ajuden a prioritzar altres informacions, les possibles actuacions monetàries il·legals, fins i tot quan era rei actiu, han de tenir alguna conseqüència.

Per cert que el silenci també s’ha encomanat al seu fill Felip, que hem de suposar que veu el seu càrrec com una herència d’algú potser poc exemplar.