Sembla un acudit irònic però la Monarquia espanyola ajuda cada dia més a què molts s’apuntin a la República (catalana o espanyola).
Totes les activitats que s’han anat descobrint del senyor Juan Carlos de Borbón, amb el nom professional de Juan Carlos I, han sorprès i decebut a bona part de la gent que, potser sense masses ganes d’anar al fons de tot, havien acceptat el paper del qui ara anomenen emèrit.
La monarquia no és una cosa que es basi en raons sòlides sinó en sentiments sovint tradicionals, com els que dominen les revistes anomenades “ del cor”. Si partim de la base que la monarquia espanyola comença per no complir la Constitució que diu que tothom és igual davant la llei, ja tenim una primera explicació del rebuig cada vegada més clar. Felipe VI és rei per ser el primer mascle de l’anterior rei i no per ser el primer nat o el millor qualificat. Passar a ser rei per una única raó de naixement, oblidant qualificacions, germanes i tot el que es vulgui, no dóna una bona base d’admiració.
Si a tot això afegim el comportament del “emèrit” ja ho tenim explicat. Els milions que ara, una vegada s’ha vist vigilat, ha fet efectius a Hisenda , demostren el poc nivell patriotic i l’instint d’estar per damunt de tot de qui sempre ha viscut per fer un paper que no ha sabut interpretar com se li demanava.
Un poeta anglès del segle XVIII, Alexander Pope, va dir que els reis tenen el dret diví de governar errats. Era fa gairebé quatre-cents anys, de manera que ara ja sabem que era el senyor Pope el que estava errat. I també ho sap l'”emèrit”.
Comentaris tancats a La millor propaganda per la República
No cal dir que abans d’una votació tothom intenta portar el vot cap a la seva butxaca, i per tant, els polítics, els seus assessors i els mitjans d’informació tenen molta feina per escombrar cap a casa.
Per aquest motiu cal mantenir el cap clar, escoltar molt i pensar tant com es pugui sense pressions de cap mena.
Algunes frases de gent d’arreu del món (cap de català) ens donen alguns motius per rumiar les coses i decidir tranquil·lament.
“L’home per més valent que sigui té por d’una sola cosa: dels estúpids. Ni per d’hora que t’aixequis, allà on vagis, ja està ple d’estúpids. I són perillosos perquè al ésser majoria trien fins i tot al president “(Facundo Cabral)
“Mai es menteix tant com a la vigília de les eleccions, durant la guerra i després de caçar”.
(Bismark)
“Si votar resolgués alguna cosa, seria il·legal.”
(Anònim}
“Voti al candidat que prometi menys. Vostè estarà menys decebut.” (Bernard Baruch}
Comentaris tancats a Per llegir abans d’anar a votar (o després)
Com si es tractés d’un assumpte cinegètic, s’ha obert la veda per la caça del vot ara que els caçadors (els polítics) ja veuen la proximitat de la presa (el votant).
No per sabut és menys incòmode escoltar o llegir certes declaracions polítiques que només tenen com a finalitat la d’engalipar la gent per tal de portar el vot a la seva cleda.
Ara descobrim sentiments tendents a l’independentisme a polítics fins fa poc muts sobre el tema. D’altres (pocs) proposen solucions federalistes per tal de no sortir d’una Espanya amb la qual cada vegada és més difícil compartir projectes.
D’altres, desorientats i sense retrobar els principis presents en les seves sigles, intentaran que s’oblidin les seves febleses atacant les dels altres, en un joc repetit des que el món és món. I el ciutadà, que amb el temps s’ha format una imatge de la Catalunya futura, intentarà esbrinar dins de tot l’allau de promeses i bons propòsits, quins són els que més s’adiuen o s’acosten a la seva convicció.
No és feina fàcil i al final tothom es veurà les cares davant de l’urna amb la papereta a la mà. Ara per ara, convé escoltar a tots els polítics i ,com a taula, menjar poc i pair bé. Tot menys fer-se el desentès.
