De Suïssa estant

    O alternativament: “ Algú vol la Monarquía?”. La veritat és que les dues preguntes fan part d’unes inquietuds que van en augment, gràcies a la „col·laboració” de la família Borbó.

Catalunya, ara per ara dins de la nació espanyola, ha intentat en algun moment desmarcar-se de Madrid, i anar per lliure, com s’acostuma a dir. No tots el partits catalans tenen la mateixa vocació independentista, encara que segur que tothom voldria una menor dependència de Madrid.

La “ Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado” de l’any 1947, junt amb altres quatre lleis, organitzava els poders de l’Estado durant el franquisme. L’article 1 diu:

„ España, como unidad política, es un Estado católico,social y representativo
que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”.

De manera que Franco va decidir que Espanya fos un Regne, però amb certes condicions. L’article 6 diu:

“En cualquier momento el Jefe delEstado podrá proponer a las Cortes la persona que estime deba ser llamada en su día a sucederle, a título de Rey o de Regente…”.

Per tant Franco decideix seguir com a Jefe del Estado fins que ell o la seva mort decideixin el contrari.

Amb aquestes condicions, Juan Carlos I, escollit per Franco, va succeir-lo, i a Juan Carlos el seu fill Felipe, seguint la Constitución que permet prioritzar els fills homes contra la mateixa Constitución que diu que tots els espanyols són iguals davant la llei.

Amb aquestes circumstàncies, i la vista de tots els draps bruts que han sortit i sortiran, molta gent es pregunta quin sentit té mantenir una monarquia d’ample família, que a part d’inaugurar exposicions i obres, ningú sap per què serveix.

No és fàcil, o fins i tot poc probable, que alguns grups de ciutadans proposin un tipus de referèndum per decidir la forma de govern segons les dues opcions del títol i el començment del blog. Naturalment amb totes les matisacions com ara el federalisme o la possibilitat d’acceptar referèndums autònoms que proposin l’independència d’alguna regió. Ho sabrem aviat.