De Suïssa estant

Avui celebra Suïssa la seva Festa Nacional, recordant el document que a l’Agost del 1291 signaren els anomenats “primers cantons” amb la decisió d’ajudar-se mútuament a defensar les seves “velles llibertats” com figura literalment en el pergamí, respectant la individualitat de cada un d’ells.

Aquest sentiment d’unió i alhora d’individualitat ha estat la base que ha permès a la Confederació Suïssa d’arribar fins avui amb una estabilitat meritòria. Una nació amb cantons històricament molt diferents, una nació que disposa de quatre idiomes oficials, i que fins i tot la capital, Berna, no és mai anomenada “capital” ( Haupstadt) sinó “ciutat federal” (Bundesstadt). Una nació amb un govern format per set membres que actualment són de cinc partits diferents, amb un president escollit entre els membres del govern pel parlament amb una durada en el càrrec d’un any.

De cap manera vull fer un panegíric de Suïssa per molt que admiri la seva manera d’integrar la democràcia directa i el respecte entre els ciutadans que parlen i pensen de manera molt diferent segons el cantó d’origen, però que saben conviure sense posar privilegis per damunt dels drets. Com tota obra humana també la Confederació Suïssa presenta alguns defectes, sens dubte, encara que les virtuts guanyen de lluny.

Els que només parlen dels bancs, dels forats del formatge de Gruyère i dels rellotges de cucut desconeixen les realitats del país. El famós secret bancari, tan apreciat fins fa poc temps, ha pràcticament desaparegut, el formatge dels forats és el Emmentaler i els rellotges de cucut són originals de la Selva Negra alemanya.

La bona formació professional i universitària és la base de l’èxit de l’industria farmacèutica, química, tèxtil i mecànica, junt amb el treball ben fet com a única possibilitat de ser competitius malgrat la manca de tot tipus de matèries bàsiques i amb una geografia que no permet disposar d’una agricultura variada i amb un clima que no dona opcions a temporades llargues de cultiu.